El 2023 ha estat l’any dels pactes del PSOE amb Esquerra i Junts per Catalunya per permetre que Pedro Sánchez pogués continuar a la Moncloa com a president del govern espanyol. El 2024, que tot just comença, és l’any que posarà a prova el grau de compliment dels socialistes espanyols amb els acords assolits amb l’independentisme i com gestiona la pressió que exercirà el PP per aprofitar aquests acords per intentar desgastar el govern espanyol. Així mateix, aquest any també servirà per resoldre algunes incògnites com, per exemple, quan s’aprovarà definitivament la llei d’amnistia que s’està tramitant al Congrés i quan podran retornar els exiliats a Catalunya. D’altra banda, el 2024 serà un altre any electoral, amb les eleccions europees, que se celebraran al juny, però en què també se celebraran eleccions a Galícia i el País Basc. Aquestes són les incògnites que s’hauran de resoldre aquest any:
1. Quan s’aprovarà definitivament l’amnistia?
De moment, el projecte de llei d’amnistia tot just ha superat el primer examen. Les esmenes es podien presentar fins al 3 de gener, i així ha sigut amb les que s’han presentat a la totalitat. Però el PSOE ha demanat una pròrroga i les parcials, a l’articulat, es podran presentar fins al dia 16. Després, es fixarà un ple extraordinari per debatre i votar les esmenes a la totalitat del PP, Vox i UPN. El següent pas serà treballar les esmenes parcials a la comissió de justícia. D’aquí en sortirà el redactat final. Tot apunta que es votarà i s’aprovarà al Congrés amb la majoria de 178 diputats del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB, Podem i el BNG. El problema és que, després, la llei ha de passar pel Senat, on el PP té majoria absoluta i l’ha aprofitat per forçar una reforma del reglament. Malgrat que la Mesa del Congrés va acceptar la tramitació de la llei per la via d’urgència, aquesta reforma permet que sigui el mateix Senat qui determini si una tramitació s’ha de fer o no per la via d’urgència. D’aquesta manera, els populars disposen de via lliure per ajornar un màxim de dos mesos tota la tramitació del text i és previsible que l’acabin vetant o tombant a la cambra alta. Tanmateix, quan la llei torni al Congrés, s’acabarà aprovant amb la mateixa majoria de 178 diputats.
2. La llei és d’aplicació immediata?
És improbable que la llei d’amnistia sigui d’aplicació immediata amb el rebuig que estan mostrant diferents estaments judicials a la norma, que podrien paralitzar durant un temps tot el procediment. Per tant, també l’aplicació de l’amnistia i l’arxivament de les causes afectades. Existeix la possibilitat que es facin qüestions prejudicials a Europa i que s’hagi de pronunciar el Tribunal Constitucional (TC), que en última instància és qui dirà si la llei s’adequa al marc legal. En ambdós casos, la jurisprudència estableix que es paralitzaria tot el procediment fins que no hi hagués un pronunciament del TC i el TJUE. Per tant, l’aplicació definitiva de l’amnistia dependrà del que es triguin a resoldre aquestes qüestions al Constitucional i a la justícia europea.
3. La reunió de Sánchez amb Puigdemont i Junqueras
Encara no hi ha data per a les trobades de Pedro Sánchez amb Oriol Junqueras i amb Carles Puigdemont. De moment, només sabem que el president espanyol ha confirmat les trobades, que se celebraran per separat, per a després de l’aprovació de l’amnistia. “És el lògic”, va remarcar en una entrevista radiofònica. En canvi, el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, va concretar una mica més el contingut de la reunió i va ressaltar que “no anirà de fotografies, sinó de resoldre un conflicte polític”. “Faran una reunió com cal per aprofundir en la resolució del conflicte polític. El que es va creure més oportú és que hi hagi una trobada com cal l’estona que calgui”, va advertir.
4. Quan podrien tornar els exiliats?
Això dependrà del risc que vulguin assumir. Amb garanties plenes, només podrien tornar quan ja s’haguessin resolt les diferents qüestions al Constitucional i a la justícia europea. Fins que aquests organismes no es pronunciïn, l’amnistia no s’aplicaria formalment i les causes no quedarien arxivades. Però, en principi, tampoc no es podrien ordenar detencions. Si estan disposats a assumir aquest risc, els exiliats podrien plantejar-se tornar amb qüestions encara obertes sobre l’amnistia.
D’altra banda, cal tenir en compte l’aprovació del Reial decret llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s’aproven “mesures urgents per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge” i que molts consideren com una mena de reforma del sistema jurisdiccional per la porta del darrere. De fet, l’article 43, apartat 2 bis, que regula les qüestions prejudicials que els jutges i magistrats poden presentar davant els Tribunals Europeu, ha provocat la indignació de l’independentisme, sobretot de Junts, perquè suspendria qualsevol procediment iniciat per reclamar l’amnistia de qualsevol persona processada que es consideri amb dret a reclamar-la.
5. Pere Aragonès esgotarà la legislatura?
El president de la Generalitat sempre ha assenyalat que la seva intenció és esgotar la legislatura i això depèn, en gran part, de si el Govern, que a hores d’ara només té el suport dels 33 diputats d’ERC, aconsegueix aprovar els pressupostos del 2024. De fet, el mateix Aragonès ha iniciat l’any pressionant el PSC, Junts, els Comuns i la CUP i avisant-los que “posar moltes línies vermelles pot impossibilitar un acord”. Malgrat això, tot indica que els republicans s’hauran de decantar per pactar uns comptes amb el suport dels dos grups independentistes o bé que el PSC i els comuns converteixin de nou en els seus socis per aprovar els comptes. Sigui com sigui, el president ja hi ha posat data: “Si poden entrar en vigor a finals de gener o a principis de febrer, millor que més endavant. No s’ha de retardar excessivament”. D’altra banda, el futur del president també estarà marcat pels resultats que aconsegueixi en la taula de diàleg entre governs i la capacitat per desplegar els acords assolits.
6. Els primers pressupostos del nou govern espanyol
Un dels reptes que tindrà el govern espanyol a partir d’aquest mes de gener serà l’elaboració, tramitació i aprovació dels pressupostos estatals, els primers de la legislatura i els primers amb l’aritmètica que va deixar el 23-J: el PSOE necessita tots els vots de la investidura per tirar endavant els comptes. Així, la ministra d’Hisenda i flamant vicepresidenta primera, María Jesús Montero, s’haurà d’arremangar per negociar amb tots els grups. El PSOE haurà de negociar amb Sumar per tirar endavant les polítiques que totes dues formacions van tancar en l’acord de legislatura, però la feina dura la tindran al Congrés, on els socialistes espanyols hauran de negociar, tant sí com no, amb ERC i Bildu, Podem i el BNG, que tibaran la corda des de l’esquerra, i amb Junts i el PNB, que ja han anunciat que treballaran de manera coordinada i intentaran fer de contrapès en determinats temes.
Els darrers tres pressupostos estatals van tenir, entre altres, el suport d’Esquerra, el PNB i Bildu, però ara necessiten sumar Junts per Catalunya a aquesta equació, perquè si els juntaires s’hi oposen, els pressupostos generals no es podran aprovar (sempre que el PP i Vox també votin en contra). De moment, Míriam Nogueras ja ha amenaçat que votaran en contra dels reials decrets llei que es debatran la segona setmana de gener. Al Congrés es preveu un continu estira-i-arronsa per tirar endavant qualsevol llei, però els pressupostos són la primera gran prova de foc per a l’estabilitat del govern espanyol.
7. Qui serà el cap de llista d’ERC i Junts per a les eleccions al Parlament?
Un altre aspecte que s’haurà de resoldre aquest 2024 és la data de les pròximes eleccions al Parlament, que s’hauran de convocar a finals de desembre per a principis del 2025 si Pere Aragonès aconsegueix esgotar la legislatura. En aquest any preelectoral, Esquerra i Junts hauran de decidir quin serà el seu candidat a la presidència de la Generalitat. Aragonès sempre ha mostrat la seva intenció de repetir, però, igualment, ha deixat la decisió final en mans de la militància d’Esquerra. Tanmateix, a Esquerra hi ha la remor de fons sobre la possibilitat que el president del partit, Oriol Junqueras, ho vulgui ser en cas que l’amnistia arribi a temps de liquidar la seva inhabilitació per la condemna que li va imposar el Tribunal Suprem, cosa altament probable.
Pel que fa a Junts, mots dirigents del partit veuen amb bons ulls que el president a l’exili, Carles Puigdemont, que serà amb tota probabilitat el candidat de Junts a les europees, sigui el candidat del partit a la presidència de la Generalitat. De fet, al partit no se n’amaguen, però deixen la decisió final a les seves mans i sembla que, ara mateix, no estaria en predisposició de presentar-se. A més, cal tenir en compte tot el procediment de la llei d’amnistia i com s’acaba resolent el cas del Tsunami Democràtic que investiga el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que ha imputat Puigdemont i la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, entre d’altres, perquè hi veu indicis de terrorisme. Altres noms que han sonat són el del secretari general, Jordi Turull –també pendent de la llei d’amnistia per posar fi a la seva inhabilitació, i el de l’exconseller Josep Rull, que té la condemna liquidada des de la reforma del Codi Penal que va eliminar el delicte de sedició.
Pel que fa a la CUP, tot dependrà de com acabi el procés de refundació. L’independentisme aquesta vegada, segons les enquestes, es juga la majoria al Parlament i, de fet, qui parteix com a més ben posicionat per guanyar les eleccions al Parlament és el primer secretari del PSC, Salvador Illa, que ja ha confirmat que serà el candidat dels socialistes catalans a la Presidència de la Generalitat. Sigui com sigui, la incògnita sobre qui seran els candidats de l’independentisme ha de quedar resolta aquest any.
8. Eleccions europees, gallegues i basques
Les eleccions europees seran el primer duel directe entre el PSOE i el PP després del 23-J i els pactes del socialisme espanyol amb l’independentisme. Els populars aspiren a superar els socialistes, i ja han posat la seva maquinària electoral en funcionament i han portat l’amnistia a l’Eurocambra, amb l’aval del cap de files dels populars europeus, Manfred Weber, que va retreure a Pedro Sánchez el seu canvi d’opinió respecte a la llei d’amnistia i el va amenaçar amb una comissió d’investigació al Parlament Europeu sobre la situació de l’estat de dret a Espanya. Podem, per la seva banda, han anunciat la seva aposta per Irene Montero com a candidata i afrontarà una cita decisiva pel seu futur.
Abans d’aquesta cita, els socialistes i populars hauran de confrontar els seus projectes a les eleccions gallegues, que s’han avançat al 18 de febrer. D’altra banda, els comicis bascos s’esperen per a la primavera o a l’estiu i les enquestes pronostiquen que PNB i PSE-EE seran capaços de reeditar el govern de coalició. D’entrada, els tres principals partits han canviat les seves cares: Imanol Pradales serà el candidat del PNB a lehendakari, Pello Otxandiano liderarà la llista de Bildu i Eneko Andueza encapçalarà la candidatura del PSE-EE.
9. Es renovarà el CGPJ amb mediació europea?
Aquest any també ha de ser (o no) el de la renovació del Consell General de Poder Judicial (CGPJ), després de cinc anys de bloqueig i amb unes funcions limitades. Un ara o mai en què la mediació de la Comissió Europea requerida pel PP ha de posar fi a aquesta anomalia que suposa que l’òrgan de govern del govern dels jutges faci més de cinc anys que té el mandat caducat.
Ha plogut molt des del 21 de novembre del 2018, quan Pedro Sánchez va demanar a l’aleshores líder del PP, Pablo Casado, que permetés la renovació del CGPJ, i ara el PSOE i el PP han aconseguit aproximar les seves posicions en l’última trobada entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo abans d’acabar el 2023. Tot i això, l’acord no es preveu que sigui fàcil, ja que els socialistes proposen un canvi dels vocals que formen el plenari abans d’abordar una reforma legal “que compleix la recomanació del Consell d’Europa, que és que la majoria dels membres del consell de jutges siguin elegits pels seus companys”. En canvi, el PP vol afrontar primer la reforma legal abans de donar suport a qualsevol canvi dins del CGPJ actual.
10. Les comissions d’investigació al Congrés i tensió amb el Poder Judicial
L’inici de la legislatura espanyola, a banda de l’amnistia, també ha estat marcat per l’aprovació de tres comissions d’investigació a sol·licitud dels partits independentistes sobre l’Operació Catalunya, el cas Pegasus i els atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. Després de tirar endavant gràcies al suport del PSOE, les comissions s’han de posar a treballar: primer es constituiran i elegiran la seva mesa, després aprovaran el pla de treball i qui ha de comparèixer. Posteriorment, se celebraran les compareixences i, finalment, debatran i votaran les conclusions.
El Consell General de Poder Judicial (CGPJ) ja ha avisat que no permetrà que els jutges hi assisteixin i el PSOE ha desmentit que tingui la intenció de convocar-los. Sigui com sigui, les comissions d’investigació, les acusacions de lawfare i les acusacions dels portaveus de Junts per Catalunya al Congrés, Míriam Nogueras, i, al Senat, Josep Lluís Cleries, contra el president de la Sala Penal del Suprem, Manuel Marchena, l’instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, la primera instructora, Carmen Lamela, i l’expresident del CGPJ, Carlos Lesmes han incrementat les tensions entre el poder legislatiu i el poder judicial. De fet, l’actual president del CGPJ, Vicente Guilarte, ja va clamar contra els “freqüents i injustos intents de deslegitimació” que, a parer seu, està patint la judicatura per part d’alguns representants públics. “Baixin la tensió, deixin-nos en pau”, va dir en un acte on hi era present el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños.
