El president de la Generalitat, Salvador Illa, va aprofitar la darrera reunió de l’any del Consell Executiu per comparèixer davant la premsa i fer un breu balanç dels quatre mesos que ell i el seu Govern porten al capdavant de la màxima institució de Catalunya. “S’ha assentat un canvi d’etapa a Catalunya, el que han volgut els catalans”, va dir després d’una dècada de governs i majories parlamentàries independentistes, i avui, en el tradicional discurs de Sant Esteve, ha anat més enllà i ha apel·lat a “enfortir la fraternitat” de Catalunya amb la resta de l’Estat espanyol.
Aquesta “nova normalitat” que ven el cap de l’executiu no és tant un mèrit seu, com la conseqüència d’un independentisme embrancat durant els últims anys en una lluita fratricida per l’hegemonia del moviment que els ha allunyat de la societat -només cal veure els resultats de les últimes conteses electorals- i que ha entregat en bandeja de plata la Generalitat als socialistes. El mal ja està fet, i no serà gens fàcil que el moviment torni a ser majoritari a la cambra catalana.
La prova d’això és l’anestèsia general que s’ha instal·lat en les sessions de control que hi ha hagut des de principi de legislatura, on Illa surt indemne de les preguntes que li formulen Albert Bater (Junts) i Josep Maria Jové (ERC). Ni pessigolles. Els juntaires perquè repeteixen el tret constantment per remarcar el nivell d’espanyolitat d’Illa i els republicans perquè, simplement, fa quatre mesos que el van fer president i les rebregades no tenen l’efecte esperat.
L’independentisme s’ha de replantejar la situació. S’ha de carregar de raons, replegar-se entorn d’un objectiu comú i elaborar un full de ruta que sigui capaç que la gent es torni a aixecar del sofà, conscients que la tasca no serà fàcil. Carles Puigdemont i Oriol Junqueras seran capaços de llimar les asprors provocades per la frustració del Procés i tornar a posar els partits al servei d’una causa?
Politòlegs es mostren escèptics sobre les possibilitats que hi ha d’això, però el moviment no pot perdre més temps tirant-se els plats pel cap i ha de ser capaç de posar-se d’acord més enllà de criticar el discurs del monarca espanyol. Si no ho fa, la fraternitat i l’esperança que predica Illa té el futur garantit. Cal reaccionar amb un projecte de país engrescador.
