Aquesta setmana s’han tancat quatre anys de feina amb la signatura del Pacte Nacional per la Llengua, posat punt final a quatre anys de treball. La idea d’impulsar-lo va sorgir durant l’etapa de Pere Aragonès com a president de la Generalitat, però l’avançament electoral va deixar la firma a l’aire. Per evitar que caigués en l’oblit, els republicans el van posar com a condició a la investidura de Salvador Illa i amb el compromís de signar-lo durant els 100 primers dies de govern. Les dificultats per tancar un acord que sumés PSC, Esquerra i els Comuns, els tres partits que van donar suport a la investidura del líder socialista, i també Junts i la CUP han dilatat els terminis i, finalment, el Pacte es va signar el 13 de maig. Un pacte que ha tornat a evidenciar les diferències entre l’independentisme, que ni tan sols és capaç d’unir-se per un aspecte clau per a la nació com és la llengua.
El president a l’exili i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, va ser l’encarregat de defensar que el principal partit de l’oposició no s’hagi sumat al Pacte i va al·legar que no tenia sentit sumar-s’hi abans de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% del castellà i de l’oficialitat del català. Per contra, els republicans, i també el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, remarquen que el Pacte ja inclou eines per donar resposta a la sentència i no entenen per què els juntaires s’oposen a sumar-s’hi quan han participat del procés d’elaboració del Pacte i s’han inclòs les seves peticions. De fet, la diputada de Junts Carme Renedo ha tingut un diàleg fluid amb el conseller per posar fil a l’agulla al document, i ambdós han compartit llargues estones als passadissos del Parlament de Catalunya parlant sobre el contingut del document davant dels ulls dels periodistes. D’altra banda, la CUP s’oposa a sumar-se a l’acord perquè, segons va defensar la diputada Laia Estrada, és un Pacte que “s’hauria de fer contra l’Estat i no de la seva mà” i consideren que és “una eina de propaganda al servei del PSC”.
En canvi, entitats com Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua han decidit signar el Pacte, però amb matisos, perquè discrepen en alguns aspectes, i advertiments cap al Govern sobre la sentència del TC pel 25%, perquè no acceptaran ingerències judicials, i la fiscalització d’aquest. En canvi, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) s’hi ha situat en contra i el president de l’entitat, Lluís Llach, ha carregat contra el Pacte en una entrevista a Girona FM i l’ha qualificat de “ridícul”. “Compadeixo els companys independentistes que l’han signat, ja s’ho faran”, ha reblat.
Aquest mapa que acabo de dibuixar evidencia que partits i entitats independentistes són incapaços de remar conjuntament per un aspecte clau de la identitat del país: la llengua. I la pregunta és: si l’independentisme és incapaç de posar-se d’acord amb el català, com pensa a futur articular un projecte conjunt perquè Catalunya esdevingui un Estat Propi? Uns i altres fan servir diferents estratègies polítiques per intentar treure rèdits electorals, però intueixo que així serà impossible recuperar l’electorat abstencionista que s’ha quedat a casa en les últimes cites electorals farts de veure lluites fratricides que no condueixen enlloc després que no s’hagin assolit els objectius fixats.
