Junts proposa a ERC una “estratègia catalana” a Madrid per aconseguir “el reconeixement nacional de Catalunya en tots els seus àmbits“. Objectius de màxims, Déu n’hi do. I això, en el tram final d’una legislatura agònica al Congrés, sense Pressupostos ni majoria mínimament estable en un entorn d’assetjament mediàtic i judicial i a pocs dies d’unes eleccions a Extremadura que -enquesta rere enquesta- amenacen el PSOE amb un desastre de dimensions històriques en aquell territori. El PSOE no pot -ni vol, esclar- reformar en profunditat l’Estat espanyol en aquest final de cicle. A més, les concessions -reals o imaginades- als catalans, per mínimes que siguin, impliquen, sempre, un càstig electoral.
Tot això ho saben perfectament a Junts i a ERC, que fa temps que es barallen públicament per determinar qui paga el preu electoral que significa la manca de resultats de les negociacions amb el PSOE. Una proposta d’aquest tipus, a més, requeriria unes negociacions llargues i, sobretot, discretes que són incompatibles amb un anunci fet a bombo i platerets com el que han fet diversos dirigents de Junts.
Dit això, la unitat de l’independentisme és l’única possibilitat, si és que es volen forçar canvis en el reconeixement nacional de Catalunya. En aquest sentit, la millor opció seria, sens dubte, recompondre una variant actualitzada de l’antic Junts pel Sí, amb programa electoral unitari i disciplina de vot a Madrid de cara a les pròximes eleccions. Junts i ERC farien bé d’aprofitar els únics comicis sense la papereta d’Aliança Catalana per demostrar a l’electorat que són capaços de reprendre la iniciativa. Un bon resultat també reforçaria un bloc d’oposició, en cas de la majoria PP-Vox que pronostiquen tots els sondejos.
