Prescindint del governador de l’estat i passant per sobre de les lleis i dels costums, Donald Trump ha entrat a Califòrnia com un elefant en una cristalleria. El pretext han estat les protestes a la zona de Los Angeles contra les deportacions d’immigrants. Les autoritats locals i estatals no havien demanat ajuda, de fet l’havien rebutjat explícitament i la continuen condemnant com una intromissió exagerada i desproporcionada. Però Trump s’ha inclinat per la brega, retratant les manifestacions com una amenaça existencial per al país, posant en marxa una resposta agressiva i enviant tropes de la guàrdia nacional –les quals de moment no ha fet més que provocar aldarulls encara més grossos.
És la tempesta que el president nord-americà desitjava; un enfrontament amb rivals polítics importants, en un estat rabiosament demòcrata i progressista, per un tema central de la seva agenda política. A mesura que més manifestants surten als carrers, el president escriu a les xarxes socials que Los Angeles està sent envaïda per “insurgents violents”, i ordena al seu govern que prengui les mesures necessàries per “alliberar Los Angeles de la invasió immigrant”. I s’exclama pretesament ofès que “ningú no escopirà als nostres policies, ningú no escopirà als nostres militars”.
Trump no ha aclarit si pensa enviar l’exèrcit, com permetria la llei en casos extrems. Però ha afirmat que “hi haurà tropes a tot arreu”, i el sots-cap del seu gabinet ha publicat a les xarxes socials que “aquesta és una lluita per salvar la civilització”. La decisió de desplegar almenys 2.000 membres de la guàrdia nacional és un primer tast de la seva voluntat i, sens dubte, d’un afany per trencar les costures institucionals a l’hora d’aconseguir els seus objectius polítics. L’últim president que va enviar la Guàrdia Nacional per a una operació domèstica, sense una sol·licitud del governador de l’estat respectiu, fou Johnson el 1965, tot i que aleshores va ser per motius oposats; protegir els manifestants pels drets civils als estats del sud.
En aquest context rebroten les veus per una Califòrnia independent. L’anomenat Calexit és un moviment que compta, segons les enquestes, amb el suport d’entre un 15 i un 40% de la població. Com a resultat de les polítiques de Donald Trump, s’ha reviscolat la plataforma que promou un referèndum, amb més de 30.000 afiliats. Es tracta del Brexit californià, o sigui la idea que l’estat més gran i ric dels EUA se’n sortiria millor com a país independent. No és exactament un concepte nou de trinca: el projecte va sorgir el 2007 i va prosperar durant el primer mandat de l’inquilí populista de la Casa Blanca. Des del seu retorn al poder, els partidaris del Calexit afirmen que el moviment independentista està guanyant adeptes.
A finals de gener, els sobiranistes van rebre la llum verda per part de la secretaria de l’estat de Califòrnia per llançar una consulta que tindria lloc el 2028. Es demanaria als votants que decidissin si Califòrnia hauria de “deixar els Estats Units i convertir-se en un país lliure i independent”. La constitució nord-americana descarta la possibilitat de sortir de la Unió, així que en cas de victòria del “sí”, es formaria una comissió d’investigació per avaluar la viabilitat d’una sobirania estatal. La petició ha de reunir almenys 546.651 signatures abans del 22 de juliol. Cal recordar que més del 61% de californians van votar contra Trump el 2016 i el 2020, i més del 58% ho van fer aquest any passat.
Califòrnia té una població d’uns 40 milions, un 12% dels Estats Units. En termes de poder econòmic, una Califòrnia independent seria la cinquena economia més gran del món. L’argument central de la independència és que Califòrnia podria dur a terme polítiques més favorables al medi ambient i a l’acollida d’immigrants. També destaca la queixa que Califòrnia transfereix una gran quantitat de diners d’impostos a Washington, els quals s’utilitzen per subvencionar els estats econòmicament més febles. Un dèficit fiscal amb recursos que no retornen a l’origen, perjudicant així la lluita contra la pobresa i la marginació al mateix estat. Potser tot plegat us sona familiar.
Els residents de l’estat més ric i poblat dels Estats Units sovint se senten menystinguts en els organismes federals. Pel que fa a les accions de Donald Trump, se senten víctimes d’un extraordinari esperit de venjança. Una venjança que arriba a atacar les iniciatives de Nancy Pelosi, vella rival demòcrata al Congrés i que representa la circumscripció de San Francisco. A finals de febrer, l’actual president va decidir retallar els fons del Presidio Trust, l’agència lligada a Pelosi que gestiona el parc del Golden Gate –icona sentimental de tants californians. Ara, Trump irromp a sang i foc per resoldre una qüestió que els californians prefereixen entomar a la seva manera, amb un aire més subtil i dialogant. Sigui com sigui, l’home juga amb foc a una regió que s’incendia amb certa facilitat.
