L’afer de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència s’està convertint en una greu ombra que plana sobre anys de gestió d’una àrea sensible de la Generalitat. Gradualment, es van sabent detalls sobre els punts foscos en què treballen la Sindicatura de Comptes i l’Oficina Antifrau en una investigació conjunta que expliquem a El Món. Es tracta de contractes prorrogats per via d’emergència sense justificació a les entitats que gestionen la xarxa de suport als menors assistits i irregularitats en les percepcions econòmiques i altres ajuts a joves extutelats, fins al punt de provocar problemes amb Hisenda per als mateixos beneficiaris, un cas esperpèntic de l’administració complicant la vida als administrats.
És imprescindible aclarir si de tot plegat se’n beneficiava algú o si només es tracta d’una greu acumulació de deixadeses i d’actuacions maldestres. Però la teranyina és tan espessa que, a més a més, pot convertir en una arma de doble tall l’acció de la DGAIA, imprescindible per evitar que les desigualtats s’eixamplin i generin una fractura social. Els dubtes sobre on han anat a parar part dels milions de diners públics que s’hi han destinat durant els darrers anys són terreny adobat per a lectures populistes interessades a qüestionar l’existència d’aquests serveis socials, la seva tasca per a la integració dels menors no acompanyats o fins i tot l’autogovern de Catalunya.
Tan necessària és la DGAIA com la garantia que es gestiona correctament, sense deixar zones fosques que la desprestigiïn i alimentin especulacions. I tan necessària és la investigació de la Sindicatura de Comptes i l’Oficina Antifrau com la voluntat de l’actual Govern de ser transparent. L’executiu de Salvador Illa no pot tenir la temptació de passar-hi de puntetes per evitar posar contra les cordes ERC, el partit dels dirigents de la DGAIA durant molts anys i ara un dels socis preferents del primer govern monocolor del PSC a la Generalitat. Aquesta roba bruta no es pot rentar a casa. O, més ben dit, s’ha de rentar a la casa de tothom. Les compareixences previstes al Parlament de la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, i de l’exdirectora i l’exsubdirector de la DGAIA, destituïts recentment, siguin el primer pas i no un tràmit a cobrir amb el mínim de soroll possible.
