Des de l’any passat una llei orgànica regula la possibilitat de demanar al sistema de salut que, saltant-se el jurament hipocràtic, pugui assistir una persona per suïcidar-se en els supòsits de malaltia incurable o patiment insuportable certificat per un metge. Aquest any des del mateix ministeri s’ha impulsat el telèfon d’ajuda a les persones que tinguin sentiments o voluntats suïcides. És paradoxal la preocupació present pel suïcidi, en particular el que s’ha incrementat entre la gent més jove, just després d’haver impulsat el mal anomenat dret a l’eutanàsia. Si el patiment insuportable d’una persona és intern, pot tenir la seva causa en una malaltia física o en una psíquica, i en qualsevol dels casos pot provocar la voluntat d’acabar amb la pròpia vida. Quina diferència hi ha entre els que volem ajudar a viure i aquells als quals volem facilitar que se’n vagin?
Com sovinteja entre aquests governants amb actitud d’aprenent de bruixot, es pretén solucionar la situació d’uns quants trastocant tot el sistema. Perquè no sols en els casos de les persones que tenen autonomia personal s’han de posar els mitjans per convèncer-los que la seva vida és valuosa; també en aquells que, impedits per acabar amb la seva vida per ells mateixos, poden ser recuperats en la seva autoestima i convençuts que en la major part de les circumstàncies es pot trobar esperança. Quanta gent que vol anar-se’n ho fa perquè s’ha convençut que destorba, que sobra?
No falta gaire, com ja va passar a la Xina amb la política restrictiva de la natalitat, perquè un govern s’adoni que aquests suïcidis no desitjats d’ara estan directament relacionats amb les polítiques d’eutanàsia plasmades en la llei, és a dir, per als suïcidis assistits. El legislador els diu als que han perdut l’esperança que pel seu patiment psíquic, sigui produït per una qüestió física o no, que no facin el que el mateix sistema posa a la seva disposició: marxar. Estem en un temps en què es vol visibilitzar la malaltia mental i tractar-la com qualsevol altra. I certament malaltia és anar contra l’instint de supervivència. En molts dels casos un acompanyament efectiu, com el que vol donar aquest telèfon que ara es posa en marxa, potser podria fer que la llei d’eutanàsia tingués un sentit absolutament limitat als pocs casos en què no hi ha cap mena de dignitat en la vida d’algú. Això significaria treure significat a la llei, ja que la norma està feta per a la generalitat i no per a l excepció. Tot suïcidi és una anomalia; el tracte ha de ser en qualsevol cas igual.
- CA
