La tragèdia més gran en molts anys a València ha vingut acompanyada d’un exercici d’absoluta incompetència criminal protagonitzada per un president que suprimeix un servei d’alerta primerenca perquè, diu, és una guingueta. A canvi, finança les curses de bous que sí que són una guingueta dels feixistes tripons, de copa i puro, rots i acudits verds de sobretaula. És a dir, les escombraries de l’Espanya eterna.
Tota la gestió de la DANA ha estat un exemple de caos, irresponsabilitat i menyspreu per la vida humana que hauria de pesar per sempre en la consciència d’aquests animals si la tinguessin. Són centenars d’homicidis per negligència culpable. Tots els responsables polítics d’aquest desastre han de dimitir i afrontar les imprescindibles conseqüències penals de la seva actuació.
La desgràcia va venir acompanyada de l’habitual intent maldestre i immoral del PP de transferir la responsabilitat de la catàstrofe al govern d’Espanya, tasca a què es va posar immediatament el senyor Feijóo amb la seva proverbial barreja de cinisme, ignorància i estupidesa. Sempre reaccionen igual. Ja ho van fer a l’atemptat d’Atocha, quan van voler penjar els 200 morts produïts per la seva incompetència a l’organització ETA.
El PP, declarada associació criminal pels jutges, és una maquinària no només corrupta sinó també assassina. Pràcticament totes les catàstrofes dels darrers anys amb gegantines pèrdues materials i de vides humanes s’han produït sota governs centrals o autonòmics del PP: l’enfonsament del Prestige el 2002, l’accident del Yak-42 el 2003 (75 morts), l’atemptat d’Atocha el 2004 (192 morts), el descarrilament del tren Alvia a Santiago el 2013 (80 morts), el del metro de València el 2006 (43 morts), l’atemptat de les rambles el 2017 (17 morts), les residències de la mort d’Ayuso el 2020 (7.291 morts). I totes les vegades han intentat carregar les culpes sobre els altres i, ara, aquesta desgràcia amb 217 morts pel cap baix.
A la fabulosa incompetència en la gestió d’aquest desastre s’uneix un episodi que caldrà aclarir penalment, un cop s’hagin comptabilitzat les pèrdues materials i esbrinat quantes persones han mort, si és que s’aconsegueix alguna vegada, cosa gens clara tractant-se de gent sense escrúpols que no va tenir inconvenient a barrejar restes de diferents persones als taüts del Yak-42 per donar carpetada a l’assumpte.
L’organització de la inoportuna i extemporània visita dels reis a la zona zero de la riuada era responsabilitat de la Casa Reial. Els nombrosos vídeos que hi ha a les xarxes demostren que tot el desenvolupament de l’episodi va ser un caos manifestament consentit. D’una banda, el rei va estar parlant i consolant uns joves que lluïen vestits i símbols neonazis, aplicant la dialèctica dels punys i les pistoles del seu ideòleg, José Antonio Primo de Rivera.
Però no només hi va haver un intent de muntar un espectacle per rentar la bruta imatge de la monarquia. Els nazis que la Casa Reial va deixar passar amb ajuda de la policia i la Guàrdia Civil, portaven també el propòsit d’agredir físicament el president del govern i linxar-ho si fos possible. Van actuar amb absoluta impunitat, apallissant-lo i destrossant el seu cotxe sense que cap autoritat fes res per impedir-ho. Igualment, caldrà processar els policies i guardes civils que no van moure un dit.
És imprescindible que la casa reial expliqui el que ha passat i demostri que no és cert el que tothom pensa, és a dir, que el Borbó estava al corrent de tot i es va prestar al joc amb greu perill de la vida del president Sánchez, exactament com el seu pare va muntar un pseudocop d’estat per millorar la seva imatge pública.
La diferència entre el que va passar el 1981 i avui és que la provocació actual ha sortit malament a la corona gràcies a l’existència de mòbils i xarxes socials que deixen força clar la familiaritat del rei d’Espanya amb els nazis, fins i tot a costa de la vida del president del govern. L’operació per linxar el president del govern estava organitzada i és possible que gaudís del vistiplau reial. Només cal veure els tweets que van pujar els criminals nazis que es fan passar per periodistes, donant instruccions als matons a sou sobre com i on actuar quan arribés el moment.
