“Volem que aquest Sant Jordi contribueixi poderosament al lligam entre Catalunya i Madrid“, ha dit la delegada de la Generalitat a Madrid, Núria Marin. Aquesta diada, el govern català ha posat l’accent en intentar que Catalunya millori la seva imatge a la capital espanyola, una idea que ve de lluny i que es va assajar, de forma insistent, durant les dues dècades llargues del pujolisme. L’exemple fundacional va ser la gran exposició de 1983 –Catalunya en la España moderna (1714-1983)– al Centro Cultural de la Villa, una gran mostra que intentava ressaltar la contribució dels catalans a l’evolució econòmica i política de l’Estat espanyol. La van inaugurar, conjuntament, Jordi Pujol i Felipe González amb gran desplegament institucional i, com era d’esperar, zero incidència social. Com és obvi, la idea de fer-se simpàtics a Madrid és més una declaració d’intencions Catalunya endins que no pas una opció amb resultats mínimament tangibles a l’Espanya espanyola. El drac no simpatitza amb Sant Jordi.
Però el fet és que Salvador Illa va evitar ser investit per un front espanyolista gràcies als 20 diputats d’ERC i això li ha permès situar la idea-força de la transversalitat al centre de l’opinió pública catalana: “El Govern que presideixo és un govern de tothom per a tothom“, ha afirmat reiteradament. Però, en paral·lel, el PSC ha apostat a fons per gestos simbòlics que projectin una acceptació, total i entusiasta, de la subordinació jeràrquica de Catalunya respecte al sistema polític, econòmic i institucional madrileny. Els gestos reiterats de vassallatge el relació a Felip de Borbó són l’exemple més cridaner, però el simbolisme de Javier Cercas protagonitzant el primer Sant Jordi institucional de Salvador Illa va en la mateixa direcció. Decisions com a de reorientar El Born per allunyar-lo del que l’emblema de “zona zero dels catalans” -en definició afortunada de l’expresident Torra- són un indicatiu poderós de com l’actual Govern intenta traccionar el retorn de Catalunya cap a la categoria de comunitat autònoma de règim comú, políticament indistingible de la resta.
En definitiva, el govern de Salvador Illa va ser elegit de forma impecablement democràtica, per descomptat. Però això no el converteix ni en neutre nacionalment ni en transversal políticament. És un Govern del PSC que, naturalment, actua sobre tothom. I ho fa, de forma ben visible, contra l’independentisme.
