Corria el 1948 i Winston Churchill va pronunciar a la Cambra dels Comuns britànica les següents paraules: “Aquells que no coneixen la història, estan condemnats a repetir-la”. L’autor original de la frase no és ell, però la fama del polític anglès va col·laborar definitivament a popularitzar-la. Qui gosa discutir una evidència tan clara?
Després de sentir tota mena de canterelles de representants polítics de partits catalans aquests dies sobre el caos de Rodalies, veig que són l’encarnació en persona dels qui definia Churchill. No saben veure més enllà del seu propi melic i creuen que la història de Catalunya comença amb ells. Que si les legislatures del PP, que si les del PSOE, que si el govern de la Generalitat d’abans o el d’ara… No saben res de res.
Quan fa cent quaranta-sis anys (1880) es va organitzar el Primer Congrés Catalanista, el seu principal artífex que era Valentí Almirall escrivia això en el “Diari Català” per justificar i promoure l’esdeveniment: “Les nostres comarques no tenen res del que necessiten. En la part material, ni camins, ni canals, ni carreteres” Quina diferència hi ha entre el que deia el pare del catalanisme modern i el que veiem avui cada dia a les televisions? Substituïu els camins per Rodalies, els canals pel corredor del Mediterrani i les carreteres per l’AP-7 i semblarà que encara no s’ha celebrat l’Exposició Universal de Barcelona del 1898. Rius i Taulet encara podria tornar a ser batlle del cap i casal una altra vegada.
Tota aquesta apocalipsi de mobilitat que viu la nació, no va començar ni amb Felipe González ni amb Aznar. Si fa gairebé 150 anys Almirall ja es posava les mans al cap al respecte, d’on dimonis venim?
Veig el circ parlamentari i les posteriors declaracions a la premsa reclamant canvis de govern, dimissions o la lluna en un cove, i aleshores penso que l’analfabetisme funcional i la mesada són els nexes d’unió entre molts diputats de dretes i d’esquerres. No és estrany que ja no se’ls cregui ningú.
Una de les grans mancances del catalanisme, o de l’independentisme en general, ha estat la seva incapacitat (i la por) per entomar el profund odi contra Catalunya que destil·la qualsevol política de qualsevol govern de Madrid respecte a nosaltres. Sigui del color que sigui, sigui en la matèria que sigui. Només coneixent una mica la psicologia col·lectiva de Castella (que ha entès a altres terres peninsulars) podrem entendre que no tolera la discrepància. Les relacions que pugui mantenir amb altres pobles sempre seran verticals. O està per sobre o està per sota. Mai no contempla la igualtat, només considera la submissió.
Potser alguns pensaran quina relació hi ha entre això que dic i Rodalies. És senzill. Com que Catalunya sempre ha estat històricament la discrepant en el conjunt de l’estat espanyol, cal sotmetre-la en tots els sentits. Políticament, culturalment, econòmicament o demogràficament. Tot s’hi val per arribar a l’objectiu. “Si cal, que vagin en carro!”, pensen. Això és el que carburava Alfons XII o Cánovas del Castillo, i que és mateix que barrinen Felip VI o Pedro Sánchez. Però, és clar, aquestes coses són massa complicades perquè l’esquifida substància grisa de la gran majoria de ses senyories del parlament català les pugui capir. Ells només llegeixen el Twitter.
Si continuem així, al final Espanya ens reemplaçarà els trens per rucs de càrrega. Tampoc aniria tan malament. Seria el moment quan alguns podrien deixar el càrrec i treballar d’allò que més ajusta a les seves aptituds.
