La decisió de Junts de no donar suport a la moció de censura contra Sílvia Orriols a Ripoll ha sacsejat la política catalana. O, més ben dit, la catalanista. I hauria passat el mateix si la moció hagués tirat endavant. La líder d’Aliança Catalana havia mogut les seves fitxes desacomplexadament i va manifestar obertament les seves intencions quan es va trobar sense pressupostos i va activar la qüestió de confiança. Si perdia l’alcaldia, aprofitaria la victimització per recórrer el país buscant vots per a les pròximes eleccions, municipals o al Parlament. Si la conservava, ho presentaria com una gran victòria. El que per a Orriols era un win-win, per a la resta de partits catalanistes era anar a perdre. I al final qui més ha guanyat en aquest episodi, des de fora del cor de la batalla, és qui menys n’ha parlat: el PSC.
En una repetició desafortunada del ja desgraciat estira-i-arronsa del principi del mandat municipal, amb Junts abandonant a última hora un suposat front comú al qual havia arribat per arrossegament, els socialistes han mantingut un perfil baix. Discreció durant la negociació per a una moció de censura que no es farà i pocs escarafalls després, durant la tempesta que va esclatar quan Junts va anunciar la seva decisió de retirar-se de l’operació. Només aquest dimecres a la tarda, quan l’agitació ja estava dada i beneïda, Illa ha tret el cap des de Brussel·les per al cop de gràcia: “O s’està amb els valors humans o amb el racisme”. Hàbilment, com a principal representant de l’espanyolisme a Catalunya, l’única cosa que el PSC ha hagut de fer ha sigut seure al sofà i deixar que els partits sobiranistes s’ataquessin entre ells i certifiquessin que la política catalana s’ha espanyolitzat fins a un punt de difícil retorn. Si hi havia una manera d’eixamplar encara més l’esquerda oberta en l’independentisme després de l’octubre del 2017, era alimentar un element que garantís que l’esvoranc mai es podrà tancar. I Orriols és aquest topall ideal.
Tots han caigut en la trampa i ara és tard. Junts ha vacil·lat, s’ha explicat de manera confusa i ara ha de fer mans i mànigues –insistint en la seva oposició al “discurs de l’odi”– per desmarcar-se de la proximitat ideològica amb Aliança Catalana que els altres independentistes insisteixen a atribuir-li. Alhora, ha de gesticular per defugir de l’abraçada de l’os d’Orriols quan assegura que té punts en comú amb la formació de Puigdemont i que estaria disposada a pactar-hi. L’alcaldessa de Ripoll intenta presentar-se com una versió valenta de Junts, aprofitant que el seu independentisme suposadament irredempt no ha hagut de passar cap prova. De fet, sí que hi ha un repte que ha hagut d’assumir, el de l’estelada i la bandera espanyola a la façana de l’Ajuntament de Ripoll. I s’ha saldat amb rendició –allà hi ha una bandera i no l’altra–, tot i que de moment aquest afer no li passa factura.
Junts s’hi està fent mal, però ERC i la CUP tampoc en sortiran benparats. Ara s’estalvien les crítiques de partits que conformen el sistema polític espanyol. Però intentant rendibilitzar el cas de Ripoll contribueixen a desgastar cada dia més l’independentisme. Els partits del sobiranisme han anat apartant-se d’una mínima unitat estratègica en el projecte per un estat propi per a Catalunya. I l’espai que han anat deixant l’ha anat ocupant una força amb una líder que es declara obertament islamòfoba. Quan té tots els focus sobre ella, en els espais més formals –institucions i mitjans de comunicació–, Orriols té l’habilitat de disfressar aquesta fòbia de defensa de determinades llibertats. Però els seus posicionaments racistes en altres moments –sobretot a les xarxes, l’hàbitat que li és més propici– fan d’Aliança Catalana una força amb la qual no es pot pactar en una societat històricament acostumada a integrar nouvinguts. De fet, ella mateixa deu haver arribat a la conclusió que per la via de la islamofòbia tocarà sostre aviat i opta per potenciar el vessant nacional.
Deixar l’independentisme en aquest terreny enfangat és matar-lo. I això han instigat, amb èxit, les forces progressistes espanyoles.
