El ministre de Cultura del govern espanyol ha muntat la seva petita revolta. Ha iniciat els tràmits per eliminar el Premio Nacional de Tauromaquia. El català Ernest Urtasun, portaveu de Sumar, exeurodiputat i provinent d’ICV, ha decidit jugar amb les mateixes armes que el cap del gabinet i fer servir la seva posició governamental a Madrid per fer campanya a Catalunya. Un fa veure que vol plegar i no ho fa després de mantenir la incògnita durant cinc dies i l’altre recorda de sobte que el seu ministeri dona un premi impresentable, creat per José Luis Rodríguez Zapatero el 2011: contràriament al que podria semblar, aquest guardó no se’l va inventar el PP.
Aquesta mena de moviments que fan tots els governants en campanya, davant les multes i amonestacions ridícules de les juntes electorals, estan normalitzats. Ningú hi dona una especial transcendència, tot i que en tenen. Però en aquest cas la qüestió està en el que significa la tria que ha fet Sumar per marcar perfil. En una setmana en què Pedro Sánchez havia desfermat el gran debat sobre si Espanya es pot reformar o no –”regeneració democràtica”, en diu l’inquilí de la Moncloa–, es fa pública per sorpresa la decisió d’Urtasun. Una prova pilot: es poden tocar els toros a Espanya?
El Parlament va eliminar les corrides de toros el 2010, contra el vot de la majoria dels diputats del PSC de l’època. Ara, un ministre català col·locat per Yolanda Díaz al govern de Sánchez ordena carregar-se el premi a la tauromàquia implantat per Zapatero un any després de l’abolició d’aquella tortura a Catalunya. Al laboratori de l’esquerra del 15-M aparentment reabsorbida pel PSOE i que ara vol revifar, comencen a experimentar. De moment, tot indica que els toros no es toquen. Mentre el conseller de Cultura del País Valencià és un torero de Vox que dona subvencions al seu antic ram, les baronies del PSOE es revolten contra la simple supressió d’un premi, ja no parlem de prohibir les corrides. Espanya no es toca. Primer avís.
