He llegit una reflexió força interessant de Vicenç Partal, que curiosament coincideix amb altra feta per un periodista en una tertúlia a Madrid. Partal diu que la judicialització del procés ha conduit l’Estat a un carreró sense sortida en la via del diàleg, doncs ara serà difícil que els Tribunals puguin aturar-se en les reclamacions que se’ls hi han fet, malgrat els gestos voluntariosos i buits de qui vulgui desactivar l’independentisme. El tertulià madrileny deia, per la seva banda, que si fos veritat que el Govern estatal vol fer la via del diàleg alguna cosa hauria de dir, i que aquesta “cosa” ni es veu, ni sembla que es pugui esperar. Sumant totes dues visions, que considero encertades, podríem concloure que la situació no sols està complicada, ans que no hi ha ningú amb capacitat material i disposició d’esperit per arreglar-la.
Això contrasta, però, amb noticies de les xarxes socials sobre dirigents independentistes que expliquen, en to conspiratiu, que al dia següent de declaració d’independència una munió de països ens faran costat i que el salari mínim s’apujarà als nivells que requereix un treball digne, mentre de l’altra banda diaris econòmics, als que pel fet de ser-ho se’ls atribueix un rigor que sovint no tenen, subratllen les plagues que ens cauran a sobre si aconseguim un Estat propi.
Vistes així les coses, no és estrany que els dirigents que no s’han mullat en un sentit o l’altre continuïn amagats rere el que amb tota probabilitat no es produirà, un referèndum acordat, que a més entenen conseqüència de l’exercici d’un reivindicat, i inventat ad hoc, dret a decidir. I és que la defensa del referèndum (legal) es recolza en la paradoxal realitat que es dona en aquells territoris on la majoria planteja una opció que es negada en el territori més ampli on aquell s’integra des del punt de vista institucional: el que es majoria a Catalunya no ho és a Espanya. Catalunya vol votar en un referèndum; però la total Espanya no vol que a Catalunya es voti, ni que sigui per dir no. En el fons, com sempre, es troba la reivindicació d’una comunitat política diferenciada, se li digui o no nació. Per això és impossible que es voti. Pe això l’alternativa no es referèndum o referèndum. Sols cap, si cap, un referèndum no acordat; o res.
