La líder de Podem, Ione Belarra, ha fet unes declaracions impressionants que superen tots els barems del cunyadisme i de la inconveniència verbal. M’he escoltat amb atenció les paraules textuals, en la seva pròpia veu original, per veure si ho havia entès bé, i si hi havia matisos que se m’escapaven. Sembla, i dic sembla, que la secretària general del partit d’esquerra alternatiu volia raonar que, si es fes el traspàs d’immigració a Catalunya, els Mossos serien tan racistes com ho han estat els policies espanyols fins ara. I dic que ho sembla perquè he de fer esforços per arribar a una interpretació al màxim de comprensiva. Si agafem les paraules literals, el que afirma de debò és que els Mossos farien “batudes racistes basades en el perfil ètnic”.
Belarra amaneix aquestes paraules textuals, sens dubte inadmissibles, tot insistint que el seu grup està a favor de la derogació de la llei d’estrangeria, i que el que han de fer els partits que vulguin ajudar a millorar la situació és donar-los suport per tal d’acabar amb els tractes vexatoris. Ve a sostenir que la discriminació per motius d’aspecte i de color ja fa temps que s’està produint, i certament sempre han criticat la policia espanyola per unes pràctiques abusives. Per tant, entenc que la seva idea era generalitzar i dir allò tan habitual que per acabar copiant els errors espanyols, ja no cal ni demanar l’autogovern. Que per conductes impròpies i polítiques erràtiques ja tenim les forces de l’ordre espanyoles, les autoritats i les lleis espanyoles. Les de sempre.
La primera observació fàcil és que, si realment pensa això, podia haver fet la feina a Espanya quan era ministra de Drets Socials de l’anterior govern. El seu partit podia haver negociat, aleshores i en altres ocasions, el suport als socialistes a canvi de derogar la nefasta llei, cosa la qual no ha succeït. I si el problema és la llei, estaria bé que se centrés en la crítica al text legislatiu. Què li costava dir que amb un tal text legislatiu, els Mossos estarien lligats de peus i mans per dur a terme unes actuacions millors? Potser hauria dissimulat millor el que li circula per dins del cap. Especular sobre un futur comportament racista del cos de Mossos d’Esquadra em sembla preocupant. No es pot acusar els Mossos d’accions que no han fet, per la senzilla raó que la policia catalana no en té les competències.
Anant més enllà, és evident que a la dirigent navarresa li falla el concepte mateix de l’autogovern –ja no dic el principi de l’autodeterminació, en teoria defensat per la seva formació. Perquè si l’obstacle de qualsevol devolució de poders, allò que a la Unió Europea en dirien la subsidiarietat, és que els petits potser ho farien igual de malament que els grans, estaríem negant el principi mateix de la descentralització. Que Catalunya acabi tenint una política migratòria igual o pitjor que Espanya no és una cosa que s’hagi de discutir a partir d’hipòtesis i suposicions. Com aquells que neguen la independència, o el simple dret a decidir, tot assegurant que el resultat seria igual o pitjor que el que hi ha ara. Tant per tant, protesten, més val boig conegut que savi per conèixer.
Qualsevol progressista coherent, però, ha d’evitar uns pensaments així de negres i pessimistes, perquè amb la cançoneta que “els nous serien igual de xoriços que els d’ara”, el que en realitat faria és liquidar l’oportunitat de millora, la noció mateixa del canvi. Per tal de negar el progrés que d’altres proposen, cal contrarestar-lo amb arguments, fets i dades. Altrament, qualsevol alternativa, inclosa l’esquerra alternativa, podria ser esborrada amb apriorismes fàcils. I s’acabaria, per descomptat, la descentralització als ajuntaments, les comarques, províncies, comunitats autònomes, fins i tot als estats de la Unió Europea. Si la idea és que el gran no pot cedir tasques al petit, perquè el petit es pot equivocar tant com el gran, ja som al cap del carrer. Acabarem abraçant el jacobinisme.
Tots ens podem equivocar, petits i grans. Tots podem fer malament les coses. La policia de Catalunya no és perfecta, com no ho és cap policia del món. Però quan demanem la majoria d’edat, és a dir governar-nos nosaltres mateixos, no ho demanem perquè siguem els millors. Ni perquè siguem infal·libles a diferència d’altres. Ho demanem perquè pensem de debò que és necessari i que tindrem una oportunitat per equivocar-nos menys a l’hora de resoldre problemes. I al capdavall, si realment volem eradicar la violència i el racisme, el que caldria considerar, a més de derogar la llei d’estrangeria, és retirar tota autoritat a l’administració espanyola, a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil. Aquests sí que han certificat, de vegades amb sang als ferros filats, com se serveix l’abús i la discriminació.
