La comissionada d’Ús Social del Català de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Salicrú, ha concedit una entrevista al TOT Barcelona. L’he llegida detingudament i em sembla força interessant, amb missatges i idees que van pel bon camí, però que topen amb la realitat que practica el govern municipal de Jaume Collboni. Salicrú diu que “a Barcelona, tenim el privilegi de disposar d’una llengua pròpia que ens permet diferenciar-nos d’altres metròpolis i capitals culturals. Som un pol d’atracció internacional que tenim aquesta peculiaritat que ens fa únics. Ho hem d’abraçar com un actiu, com un fet identitari. Ens n’hem de sentir orgullosos i explicar-ho al món”.
Estic 100% d’acord amb això que diu la comissionada, però el problema és que després va l’alcalde a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara i, en una roda de premsa amb el regidor de Cultura, Xavier Marcé, anuncia la brillant idea –en el seu cap devia sonar espectacular– de crear una residència d’escriptura internacional per a autors i autores llatinoamericanes, que escriuen en castellà, dotada amb 80.000 euros. Una beca que fa créixer la desigualtat de condicions amb què treballen els escriptors en català i que potencia els que escriuen en castellà que, com tothom sap, disposen d’un mercat molt petit… Aquests diners, si l’Ajuntament es cregués la política lingüística, els podria destinar a impulsar autors que escriuen en català i fer una aposta decidida per la llengua.
Salicrú, a més, exposa que “es tracta que no ens contradiem com a administració, que hi hagi una coherència entre el discurs polític i l’aposta pel català”. No hi ha una contradicció més gran que dir una cosa i fer-ne una altra de contrària, com ara destinar 80.000 euros dels barcelonins a impulsar un autor que escriu en castellà. Enmig de tot això, és incomprensible que el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, digui que “no entén la polèmica” per la beca a autors llatinoamericans i, a sobre, asseguri que la beca també ajuda el català. Li he donat mil tombs a la frase, i no hi ha per on agafar-la perquè ja de primeres és una beca amb una quantitat molt important de diners que discrimina per raó de llengua un col·lectiu en una ciutat on el català és oficial, i en un moment d’emergència lingüística. I a més Marcé assegura que se senten “orgullosos” de la idea. La conclusió és que ens prenen per imbècils.
Aquests 80.000 euros es podrien destinar a incrementar les inspeccions per rotular en català, tot i que –oh, sorpresa!–, ella mateixa admet que “la normativa lingüística no forma part dels protocols d’inspeccions municipals habituals”; a donar suport jurídic a aquelles persones que són víctimes de catalanofòbia; a revisar els protocols interns de l’Ajuntament garantir l’ús del català o a incrementar la dotació per fomentar la formació no reglada i la promoció del català en àmbits de lleure. I si s’han de fomentar escriptors, que es fomentin escriptors en català. Perquè si no ho fem nosaltres no ho farà ningú.
