Una interlocutòria judicial que conté un botó nuclear per a espanyolistes que vulguin denunciar mestres ha clavat aquesta setmana una altra estocada l’escola en català. Ha estat un gir judicial que permetrà convertir el castellà en co-vehicular. La llei contra el 25% de castellà aprovada de pressa i corrents el juny del 2022 va crear aquesta porta, i ara el TSJC l’ha obert de bat a bat. El retrocés en la immersió lingüística que s’havia anat produint de facto és cada dia més de iure. I el Govern d’Illa reacciona assegurant que “ha defensat, defensa i defensarà, abans, ara i sempre, el model d’escola en català”. I que posarà a l’abast “tots els recursos per a la seva defensa política i jurídica per poder-lo fer efectiu”. Cosa que vol dir que presentaran al TSJC un recurs de reposició que pràcticament no té cap possibilitat d’èxit i que continuaran esperant la sentència del Suprem al recurs presentat fa mesos sobre el fons de la qüestió. Mentrestant, el PSC va presentar al Parlament una esmena a la totalitat contra la proposició de llei de la CUP per revertir aquesta situació.
Els socialistes catalans, disposats a entendre’s amb la CUP en matèria d’habitatge, es tanquen en banda a una proposta legislativa del mateix grup en defensa de la llengua. No és, per tant, que no hi pugui haver diàleg amb els independentistes anticapitalistes, sinó que no hi volen dialogar quan es tracta de determinades qüestions. I no és pas per la dificultat jurídica que impliquin. El PSC està d’acord amb els cupaires a buscar la manera de prohibir la compra especulativa d’immobles, que no serà fàcil. Però no vol tibar la corda amb la llengua perquè aquí hi ha, directament, la qüestió nacional. Per això opta per la retòrica i per esperar la resposta dels tribunals espanyols.
La resolució del TSJC es va fer pública la vigília del desè aniversari del manifest Per un veritable procés de Normalització lingüística a la Catalunya Independent, del Grup Koiné. Ja el 2016, aquell text advertia del “desballestament lingüístic creat per la dominació espanyola” i proposava mesures per aplicar en el que havia de ser la república catalana. El Procés estava en el seu moment àlgid i el PSC només tenia 16 diputats. Cs en tenia 25, però Junts pel Sí n’havia aconseguit 62 i la CUP n’afegia 10 més a la majoria sobiranista.
Deu anys després, no hi ha república, el Cs ha desaparegut del Parlament, el PSC governa amb 42 diputats i els que formaven la majoria independentista estan debilitats i enfrontats entre ells. Ara, el que està en el seu moment més àlgid és el Contraprocés. Un estadi en què el TSJC combat activament les lleis del Parlament que aspiren a blindar l’escola en català i el Tribunal Suprem torpedina les lleis del Congrés que li semblen un cavall de Troia de l’independentisme. Ha passat amb la d’amnistia i ara comença l’ofensiva contra la llei Cuevillas, una reforma estratègica d’un article de la Llei d’Enjudiciament Criminal pensada per dificultar instruccions judicials que s’allarguen indefinidament amb intencions prospectives. Exemples, un darrere l’altre, que sense tenir un estat guanyar batalles legislatives des dels marges és molt meritori, però no serveix de res quan s’activa el front judicial –sovint en connivència amb l’executiu.
