Comencem l’any amb el president de la Generalitat posant la directa cap al seu objectiu de fraternitat de Catalunya amb Espanya. No es veu enlloc cap indici que Espanya vulgui la fraternitat amb Catalunya, sinó més aviat l’obediència, com sempre, però això ja és una altra qüestió. Molts governs de la Generalitat han vist el pacte amb Espanya com a eina útil per a Catalunya. Però Illa fa un gir de guió: Catalunya com a eina perquè el PSOE pugui continuar governant Espanya. Per això té un discurs que busca recuperar Andalusia per al seu partit –o el partit amb el qual està federat el seu– i vol fer front al monstre en què s’ha convertit Madrid.
La capital d’Espanya és el que és perquè els governs successius i alternats del PSOE i del PP l’han fet créixer durant dècades, en detriment no només de Catalunya o el País Valencià, sinó també de Sòria, per posar un exemple. El problema que té ara el PSOE és que, en el moment en què s’ha esquerdat el pont que tenia amb el PP i que sostenia el règim del 78, Madrid està en mans d’Ayuso. Per intentar plantar-li cara, el nou govern de la Generalitat retorça la diagnosi i anuncia que farà que Catalunya recuperi força davant la macrocefàlia madrilenya, obviant que els executius socialistes –més l’Ibex-35 i els mitjans de comunicació de la capital espanyola– han contribuït a generar-la.
L’argument segons el qual s’ha arribat a aquesta situació per culpa dels governs independentistes i del Procés no se sosté, però això no farà que deixin de fer-lo servir. Illa té clar que el rival és prou dèbil per sentir-se fort amb 42 diputats. Li deien que no seria president i allà està. La cadira és seva i actors poderosos ho celebren i l’ajudaran. No posar-se nerviós és la seva principal carta. Que s’hi posin els altres.
Que el projecte de Salvador Illa per a Catalunya és un projecte per a Espanya és tan evident com poc sorprenent. Ja se sabia. Els que el van investir ho sabien. Ara els que han de trobar i definir un projecte que no sigui una atzagaiada són els que tenen un altre objectiu. Minuts abans del discurs de Sant Esteve en què Illa va anunciar la fraternitat amb Espanya des del Palau de la Generalitat, hi havia al Palau de la Música més estelades que mai acompanyant el Cant de la Senyera. És un missatge i un encàrrec per a qui sàpiga llegir-lo.
