A Sant Feliu de Llobregat, les obres de soterrament de les vies de Rodalies es van acordar el 2002 i es van començar el 2021. Dinou anys de retard, de menysteniment. D’ineficiència de l’administració estatal i d’impotència de la catalana per fer complir el que estava previst. És només una dada, però il·lumina com un focus potentíssim una realitat desastrosa a la qual Catalunya, per una raó o per moltes, no ha sabut reaccionar. Una vegada va semblar que sí, que s’havia dit prou. Va ser el 2007. Però no va donar els resultats esperats. El 2023, en una altra de les crisis periòdiques amb Renfe, de sobte llegim el memorial de greuges del departament de Territori que publica avui El Món. Hi veiem reunida tota la informació que ens ha anat passant per davant i que s’ha anat diluint i ens preguntem: “Com ha pogut passar això?”.
I si no ens ho preguntem, ens ho hauríem de preguntar. Sense concessions. Com pot ser que un país que és un motor econòmic i que s’ha sobreposat culturalment i políticament a abusos, guerres, derrotes i dictadures sigui incapaç d’exigir a l’Estat que el té (i el reté) un transport públic que compleixi uns estàndards mínims?
Durant els anys del pujolisme es vivia amb la idea que el peix al cove, tan poc èpic, era la manera normal de relacionar-se amb Espanya. Era resignació i comoditat alhora. El peix es va acabar i va sorgir el català emprenyat. Continuàvem atrapats en l’auca del senyor Esteve. Fins que va créixer l’independentisme com si li haguessin tirat llevat. Es va arribar a un acte de desobediència i de negació de la submissió impensable dues dècades abans. Però ens vam despertar i els trens continuaven allà, espatllats, com sempre.
Ara, en plena campanya electoral, es torna a aixecar una mica la veu. El govern del PSOE respon que el desastre de Rodalies és culpa d’Aznar i que ells són la solució. Després de les campanyes electorals d’aquest any –l’actual i la que hi haurà al desembre-, tornarem a estar sense peix i els trens quedaran a mitges. I això passa perquè Madrid ens ha vist les cartes. En algun moment s’haurà de canviar de baralla.

