Algun dia, els polítics que fan servir aquesta expressió haurien d’explicar què volen dir quan diuen que governen “per a tothom”. O és una obvietat o és una mentida. Agradi o no agradi als governats, tots els governants governen per a tothom. Tothom resulta afectat per les seves decisions, per a bé o per a mal. Aquesta seria la interpretació òbvia i, per tant, absolutament buida de contingut. L’altra opció és que pretenguin fer creure que governen al gust de tothom, o tenint en compte les prioritats i necessitats de tothom. I això és més greu perquè no pot ser veritat.
Salvador Illa és un dels que abusa d’aquesta idea i la repeteix constantment. I aquest diumenge mateix ha quedat clar que el seu governar “per a tothom” vol dir només el que pot voler dir: que tots els habitants de Catalunya en resultaran afectats, de grat o per força. Perquè amb només un gest s’ha vist molt clar que hi ha una part d’aquests ciutadans l’opinió dels quals li importa ben poc. Davant del clam creixent contra la presa de pèl i el fracàs de la Copa Amèrica, en el mateix moment en què hi havia una manifestació al carrer contra aquest esdeveniment, el president de la Generalitat de Catalunya pujava a un vaixell militar per compartir el matí amb el màxim comandament de l’exèrcit espanyol, Felip VI, amb motiu, precisament, de la regata més criticada de la història.
Tot governant tindrà sempre sectors descontents. Això no el pot paralitzar i és comprensible que continuï endavant amb els seus plans. Però no pot esmenar els seus predecessors amb la pretensió de ser el president de tothom a diferència, segons ell, dels presidents de l’última dècada: casualment, els independentistes.
Illa ha estat tota la setmana demostrant que el seu full de ruta espanyolista va per camins ben diferents del que voldrien un gruix important de catalans. Després d’expressar el seu desig de “prosperitat compartida” amb Espanya –on és la novetat? Espanya fa segles que es comparteix la prosperitat catalana– i de reconciliar-se cerimoniosament amb el TSJC i amb el 12-O del rei i la cabra de la Legió, ha rematat la setmana amb un altre acte amb Felip VI vestit de militar. El pla Espanya desacomplexat d’Illa inclou una promoció de la potent economia catalana –la que fa quatre dies els socialistes deien que s’esllanguia– que permeti a Pedro Sánchez fer front al model de Madrid. Una Catalunya pròspera, moderna, social, solidària i amiga d’un president del govern espanyol incapaç de controlar el model neoliberal de la ciutat i la comunitat autònoma fagocitadora on està situada la Moncloa, principal culpable de l’Espanya buidada. Seguint el pla d’Illa, Catalunya ha d’ajudar Espanya a salvar-se d’ella mateixa i de la seva salvatge capital.
I tot això ho fa amb només 42 diputats dels 135 del Parlament, sense vacil·lacions i amb un ampli suport mediàtic. Mentre els catalans que no volen aquest model s’ho miren impotents, i senten que no tenen una representació institucional ni prou àmplia ni prou forta, amb partits que debiliten cada dia més els espais que encara ocupen.
