Els sistemes vitals que potineja la condició humana tenen una persistent tendència a corrompre’s. Les estructures que s’han pensat per millorar les condicions de vida socials o quotidianes o bé esdevenen en un pou sense fons de malbaratament de recursos, o en instrument ineficaç per uns controls absurds o en un cau de fer els ulls grossos per tal que les canonades continuïn funcionant i evitar que esclatin escampant la merda a tort i a dret o bé es converteixen en un lobby professional del xantatge a la democràcia.
El cas de la gestió de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) n’és el paradigma. Ho diem a El Món amb coneixement de causa perquè fa més d’un any que informen d’una dubtosa gestió d’una entitat tan sensible. Però també ho és la presa de pèl de Rodalies, Aena, la gestió dels residus i les empreses de neteja de l’espai públic, el comportament de les asseguradores, els concessionaris de les zones blaves, els grans consorcis de Salut, les funeràries o qualsevol cosa que fa anys i panys que es vanta de ser “economia concertada” o sota misterioses licitacions en mans de tècnics de l’administració en excedència i un comportament polític vergonyós.
No cal caure en el tòpic del capitalisme d’amics, coneguts i saludats o en l’economia de l’Ibex-35 o del DOGC per constatar el desgavell que suposa un sistema que està fora de control, i on els diners públics són un manà fora de qualsevol fiscalització rigorosa. Esmorzin cada dia amb la plataforma de contractació pública i descobriran una nova dimensió. No té cap sentit l’habilitat d’Hisenda amb un autònom per detectar-li despeses mal imputades de benzina o les traves d’un ajuntament de pa sucat amb oli, on mana més una enginyera cap quadrat que no pas el ple municipal, davant la inoperància de les institucions enfront de la magnitud de la tragèdia del pressupost públic en mans de desaprensius i d’un Parlament, ple de numeraris dels partits, que no fa la feina que li toca.
És evident que Rodalies pot fer el que li doni la gana perquè no hi ha cap empresa que d’avui per a demà tingui desenes de combois disposats a circular per Catalunya. Com no hi ha desenes d’empreses amb recursos per poder assumir la gestió dels tutelats de la DGAIA o com no hi ha companyies amb centenars de camions d’escombraries, o no hi ha empreses amb possibilitats de substituir els concerts hospitalaris, o de serveis funeraris o de qualsevol servei que hem normalitzat com a concertat. Un concert amb una estranya forma de liberalització que suposa un monopoli privat amb protecció de l’Estat.
Són serveis “externalitzats” amb un poder extraordinari -no prestar el servei- que pot fer trontollar els fonaments de la democràcia i permetre que quatre idiotes amb ínfules feixistes justifiquin les seves posicions, que en cas d’arribar a tocar cuixa, encara empitjorarien més les coses. El sistema que, a priori podria estar ben pensat, està mal dissenyat. Els controls no serveixen absolutament per a res, o estan pensats per evitar que es fiscalitzi des del ciutadà o el joc de contrapoders, o estan articulats per impedir que gent honesta intenti també prestar-los.
Sabem que la democràcia és cara. Però també sabem que la democràcia és el plebiscit de cada dia. Els diners públics, com els serveis públics, són sagrats sigui qui sigui qui els gestionin. Els controls han de ser seriosos i eficaços, i fa anys que en tenim l’experiència i la convicció que això no acaba de funcionar. L’arbitrarietat que suposa una dictadura fa fugir l’economia, però una democràcia que malversa els seus recursos, també.
Tothom té l’obligació de fer passar comptes i de tenir cura que els seus diners, pagats a través d’impostos immisericordes, es gastin en allò que s’han de gastar. Des del Parlament, als Col·legis Professionals, als sindicats, als partits, els mitjans, les associacions de veïns, les entitats, les agrupacions o el sursum corda i, sobretot, l’oposició parlamentària. Al capdavall, com diu l’eslògan, no és màgia, són els teus impostos que, sense control, poden servir per malversar la democràcia. Dissortadament, en tenim exemples cada dia.
