En la mesura que havia de suposar “l’abandonament complet i efectiu de la via judicial contra l’independentisme”, en paraules de Puigdemont, és obvi que l’amnistia va néixer morta. I si havia de ser una condició prèvia per asseure’s a negociar, és evident que no va ser-ho en cap moment. Fa quasi un any que el PSOE va perdre les eleccions, però allà tenim Pedro Sánchez de president. I avui en dia tot apunta que Illa pot arribar a president de la Generalitat molt abans que l’amnistia pactada hagi desplegat tots els seus efectes.
El pacte de l’amnistia és un dels fracassos polítics més anunciats i més previsibles de la nostra història recent. Si fa no fa, com el blindatge de la immersió lingüística o la plena oficialitat del català a la Unió Europea. Perquè, en tots els casos, qualsevol persona que fos una mica objectiu i no un venedor de relats, podia veure les esquerdes del pla d’aliar-se amb l’esquerra espanyola per intentar posar fi a la voracitat de la dreta judicial que mana a Espanya.
No es tracta de si els beneficiaris de la mesura de gràcia aniran o no aniran a la presó. Si des dels indults no ha anat cap polític més a la presó, i s’han anat diluint centenars de causes contra activistes tot evitant que hagin de complir les condemnes, és perquè l’Estat no vol tenir gent a la presó en aquests moments. En té prou amb seguir tenint tothom ocupat parlant de la repressió, que és una manera de mantenir el segrest mental i anímic de la classe política autonòmica.
La raó per la qual l’amnistia va néixer morta és que no era des de cap punt de vista la solució al problema de la repressió espanyola. I, sobretot, va néixer morta perquè es va pactar amb el masover i no amb l’amo de l’Estat. Més enllà dels que viuen de vendre’ns la moto que convé en cada moment, ningú no es creia que el PSOE pogués guanyar un pols al nucli dur del règim del 78. Entre altres coses, perquè tothom sap que el PSOE és una pota essencial que sosté la restauració borbònica postfranquista.
La setmana passada es varen complir 14 anys de la sentència que va enderrocar l’Estatut del 2006. Allò va ser un colp d’estat judicial en tota regla, i des d’aleshores no s’ha restablert la democràcia. Només els mesos previs a la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017 podem dir que a Catalunya vivíem en democràcia. El segrest del Parlament, vigent encara avui, i l’amenaça permanent cap als funcionaris i càrrecs polítics de la Generalitat són l’única llei que regeix de manera efectiva al nostre país.
Si el problema no ha estat mai el Codi Penal ni la llei en general, sinó el fet que els jutges subverteixen la voluntat democràtica de la gent (i les lleis que n’emanen), qui podia esperar que una llei ho resoldria? Es pot ser més ingenu? Si no va funcionar la reforma del Codi Penal, que va tenir una tramitació tan accidentada com la mateixa amnistia, qui esperava que pogués funcionar l’amnistia? De veritat algú es pensava que l’únic problema era la incompetència dels negociadors d’ERC?
No, no hi ha cap colp d’estat contra la llei d’amnistia. El colp d’estat ja hi era abans i no calia ser gaire espavilat per saber que aprovar aquesta llei no serviria per derrotar-lo. Suposant que en algun moment algú hagués volgut realment plantar cara als colpistes, és clar. Perquè ja s’ha vist que el PSOE s’ha afanyat a fer la pau amb els jutges, curiosament, just abans que llancessin els seus míssils contra la llei aprovada per la majoria del Congrés.
Així doncs, com era d’esperar, l’amnistia no ha servit per acabar amb la repressió. Tampoc no ha permès a l’independentisme plantejar una negociació amb l’Estat en peu d’igualtat. Evidentment, per molt que es digui, no ha provocat una guerra oberta entre el govern espanyol del PSOE i la judicatura del PP. Si fos així, no s’haurien repartit el poder judicial amb l’aval d’Europa, pocs dies després de publicar-se la llei. Ara ja sembla que canviï el relat una altra vegada i ens vulguin vendre que en realitat només es pretenia salvar els activistes de base i que la classe política no és la prioritat. Mentrestant, policies de l’1-O, mossos, i altres persones que han delinquit per aturar la independència, aviat estaran tots amnistiats.
