Després del pacte d’investidura amb el PSOE, un cop fora de l’armari unilateralista, era qüestió de temps que els convergents fessin servir la immigració com a pastanaga per distreure els catalans mentre ells continuen cultivant el negoci, que consisteix a col·laborar amb l’estat que treballa per substituir-nos.
Posar al centre la immigració els pot interessar per diversos motius. D’entrada perquè, com que el tema toca molt tendre, té prou poder per fer desviar l’atenció del debat nacionalista, i això a ells els va que ni pintat. A més, a través del debat de la immigració poden fer veure que es connecten a Occident per dalt, saltant-se Espanya, quan en realitat és justament el contrari, aquesta connexió és superficial perquè tapa les limitacions i els problemes específics que comporta la immigració en un país ocupat. Un altre motiu és que la por a la immigració és un sentiment primari i genuí, i els convergents mai desaprofiten la ferida d’un català, sempre troben la manera de remenar-la per després poder posar-se la capa i els calçotets i venir a rescatar-nos, pagant nosaltres.
Algú dirà que el tema de la immigració, sobretot en aquesta dècada soporífera de correcció política, és un terreny perillós i costerut que no fa pels dirigents convergents, que són més aviat grisots i d’esperit estret. És veritat, i per això, abans d’aterrar en aquest fangar, els convergents hi van llançar un globus sonda, com fan les agències espacials, que envien a Mart aquells robots semiautònoms perquè obrin món. Doncs el Mars Rover dels convergents ha estat Sílvia Orriols, a qui el sistema sempre ha promocionat. L’han dut a la fama, elevant-la a categories satàniques arreu i tothora i, en el cas de Junts, també facilitant la seva investidura com a alcaldessa de Ripoll. Si el sistema, que viu de traficar amb la nació catalana per poder mantenir la xarxeta regional, hagués reconegut Orriols com una amenaça, com un perill real per a la seva paradeta, hauria fet el possible per ignorar-la, per tapar-la. L’han exhibida perquè no dispara contra el negoci indigne que tenen muntat amb Espanya sinó que la senyora es passa el dia parlant contra la immigració musulmana. I això ja els va bé.
Sembla que Orriols no ha acabat de veure que un bon dia li va ser assignat un paper a l’auca sociovergent i que ella l’ha estat clavant. Ho dic perquè aquests dies ha retret als polítics de Junts que, després de tots els insults, ara li copiïn el discurs. Però és que no li han copiat el discurs, ella no els ha arrossegat enlloc. Ells l’han ajudat a difondre unes idees perquè els interessava que algú (altre) posés aquesta pilota en joc, mentre esperaven el moment oportú per entrar al camp i jugar la seva partida. I el moment ha arribat, perquè ara cada cop sona més la idea que els catalans hem de poder parlar d’immigració i demografia sense bonismes acientífics, perquè el wokisme antinacional d’ERC i la CUP genera rebuig fins i tot entre gent d’esquerres i perquè a Puigdemont ja no li queda més corda per continuar enredant els catalans sobre la independència. És ara, que cauen a trossos, que tot d’una diuen que volen entrar en el món de la gestió de la immigració. Fa riure. Tot per poder salvar-se erigint-se un altre cop com els salvadors, mercadejant com sempre amb les pors i els anhels dels catalans per poder vendre’ns una nova moto.
