Ens oblidem de tot amb l’allau de notícies que se’ns superposen, però cal recordar que des del negre agost de 2017 en què es van produir els atemptats de la Rambla de Barcelona i de Cambrils som en alerta 4. Ara l’alcalde de Madrid ha demanat al govern en funcions que pugi a 5 aquesta alerta que mesura el nivell d’amenaça terrorista, i n’hi ha prou que sigui un alcalde del PP per veure Sánchez ni tan sols manifestar un acús de rebut a la proposta.
En general els governs són renuents a adoptar una mesura que genera alarmisme entre la població, que provoca un inevitable increment de despesa a les arques públiques i que evidencia el temor de l’Estat que així es posiciona enfront de la amenaça que pretén neutralitzar. Tanmateix, és també sabuda la capacitat de l’opinió pública per condemnar els governs que, consumat el perill sense haver-se incrementat l’alerta, són vistos com a mancats de prudència o de diligència envers situacions recurrents i entorns de conflicte polítics on versemblantment es poden realitzar les amenaces.
Emmanuel Macron ha dit que aquesta situació que es viu a Europa arran del nou esclat de l’etern conflicte israelo-palestí hauria de fer reflexionar tots els governs perquè la població de tots ells ha esdevingut vulnerable i que, per tant, s’entén implícitament, haurien de fer com els francesos i elevar al màxim nivell l’alerta per aquesta amenaça que va més enllà de qualsevol altra acció de terror. Perquè l’amenaça del terrorisme islamista té una capacitat de mobilització global que no té cap altre, perquè el nivell d’autosacrifici dels integrants d’aquests comandos és equiparable a la dels kamikazes japonesos de la Segona Guerra Mundial i perquè moltes fórmules de l’acció terrorista islamista tenen un enorme capacitat de mimetitzar-se en un paisatge cada cop més tensat i procliu a donar suport a les seves accions. Un llop solitari d’ara pot ser el simpàtic amic de fa dos dies, o senzillament una ombra sense cos que transitava imperceptiblement les nostres vides.
Per tot llegat, potser caldria que el President Sánchez assumís el risc que ja ha entomat Macron i fes cas de l’Alcalde Almeida, ni que sigui per una vegada. No és viure amb por, sinó amb el coratge de la prudència.
