Hi va haver un temps, que ara tornarà, on una de les debilitats de la Generalitat -amb governs de Junts i ERC inclosos- era enviar els advocats de la institució a reprimir independentistes, bé, catalans. Ho feien amb tal fruïció que fins i tot algun magistrat de l’Audiència de Barcelona quedava tan astorat del seu delit per castigar nanos amb estelada que els havia foragitat de la sala.
He llegit atestats policials ingents esperonats per l’actual mà dreta del comissari Miquel Esquius i el policia que fa de director de la policia, Josep Lluís Trapero, l’intendent Toni Rodríguez -que fa mèrits per assolir ell els galons de comissari. Informes absolutament prospectius i esbiaixats perquè, simplement, l’investigat era un indepe.
He pogut explicar com el CNP i la Guàrdia Civil gastaven una ingent quantitat de diners i recursos públics per participar de la festa de jutges d’instrucció que volien fer passar per terrorisme qualsevol manifestació amb una estelada o una senyera. Hem pogut veure membres de la fiscalia actuant com veritables Wyatt Earp contra qui tallava la via de l’AVE o l’AP-7.
També m’agrada recordar els empresaris (i analfabets històrics) que comparaven les protestes i la trencadissa d’aparadors amb la Nit dels Ganivets Llargs i demanaven mà dura contra els joves del carrer. Era un deliri, una festa major, un aquelarre festiu poder castigar catalans sense complexos, fins i tot per part d’aquells catalans que estan encantats de fer de capatàs al camp de cotó.
Déu me’n guard de pensar que podrien fer el mateix amb els irresponsables, incompetents i temeraris responsables d’Adif, Rodalies, Renfe i el Sum-Sum Corda que tingui una relació preeminent amb els trens espanyols a Catalunya. Ara bé, el fet que els trens hagin descarrilat, s’hagi registrat una víctima mortal, hi hagi ferits i els maquinistes diguin que les vies no són segures i no passi res, ja em perdonaran… però són vuits i nous i cartes que no lliguen. Cap reacció seriosa i contundent. L’única reacció ha estat vestir de “minions” centenars de persones que se’n riuen dels clients de Rodalies tractant-los com a bestiar a punt d’anar a l’escorxador.
No n’hi ha prou amb dues dimissions, ans al contrari. L’immens dany civil i patrimonial que ha generat aquesta conxorxa estatal que gestiona Rodalies a desenes de milers de clients d’un servei essencial que garanteix la mobilitat ha de tenir una resposta ferma de l’administració que vetlla per protegir els drets dels ciutadans. Si esperen una resposta ja es poden posar tranquils i comprar-se un lloro. No la tindrem. I no la tindrem perquè, en aquest cas, les víctimes del desori som catalans.
