Com a periodista he de protestar pel fet que, davant de cada anunci transcendent, davant de cada decisió que afecta la ciutadania, molts dels nostres polítics en general, i Pedro Sánchez molt en particular, apartin els mitjans de comunicació, no permetent fer preguntes, o limitant-les al màxim. Només ‘declaració institucional’, res d’ampliacions curioses per satisfer els nois de la premsa; com si aquests no fossin els intermediaris amb l’opinió pública, amb la societat civil, amb la ciutadania…
I, al marge que personalment penso que quedar-se, no sé durant quant de temps, al capdavant del govern central, era de moment el més responsable que podria haver fet, se m’han quedat encallades moltes inquietuds que només ell, Pedro Sánchez, podria satisfer i respondre. Espero que ho faci d’aquí a no gaire.
Els interrogants se m’acumulen després d’haver seguit amb l’atenció lògica el missatge del cap del govern central: ha trucat a Puigdemont després d’anunciar la seva decisió al rei i abans de comunicar-ho al país? ¿Participarà ara, com si no hagués passat res, en la campanya catalana i com creu que aquests dies d’incertesa han afectat els possibles resultats de les eleccions del 12 de maig? ¿Continuarà governant amb els mateixos socis? ¿Quan ha manifestat que s’obre una nova etapa, que ha traçat un punt i a part per regenerar la política espanyola, reconeixent, per tant, que està degenerada, en què canviaran les coses per propiciar aquesta regeneració? ¿És només una de les parts en litigi continu la culpable de la patent degradació política que viu l’Estat?
I, en un altre ordre de coses ¿remodelarà el govern, pensa vostè esgotar la legislatura fins al 2027, què passarà aquest dimarts, quan presideixi, com si la normalitat fos la tònica després d’aquests cinc dies en què ens ha mantingut vostè en suspens, el Consell de Ministres? Pel que ens atrevim a deduir de les seves paraules, ¿continuarà la política de confrontació cap a la dreta, integrant-hi jutges i periodistes als quals a la Moncloa i al PSOE es considera instigadors de la fustigació de Sánchez, la seva família i el govern, gairebé uns colpistes?
Entenc força bé, crec, l’enuig del president davant els atacs a la seva dona, davant d’una estranya decisió judicial basada en la denúncia per gent inapropiada –Manos Limpias ni més ni menys, Déu meu. Però no entenc, en la política d’algú que pretén ser un estadista, la rebequeria una mica col·legial, el fet de mantenir tothom, començant pel mateix govern i els seus aliats, les institucions i les potències europees, amb els ulls com unes taronges. Ho sento, però, en la meva concepció de potser massa vell periodista, no hi caben ni l’enrabiada, ni els cops de porta, ni les batalles inútils. Ni les sorpreses que ens tenen cinc dies paralitzats. I, quan es parla de regenerar la política, cal explicar, des del primer moment, com es pensa fer-ho. El contrari ens fa sospitar que no hi ha gaires idees després de la bella paraula “regeneració”.
Crec que Sánchez, quan passi aquest període intensament electoral, les imminents catalanes i les europees, ha d’obrir, sense pressa però sense pausa, una consulta, convocant eleccions generals sobre la base d’un programa nou. Obrir una etapa molt més tranquil·la, menys pugnaç. Res d’obsessionar-se per arribar, a empentes i rodolons, fins al final de la legislatura, tan lluny com el 2027. I em sembla que ha d’intensificar el diàleg amb tots els sectors polítics, amb totes les autonomies, amb els sectors representatius de la societat i de les institucions, començant pels jutges i seguint pels periodistes, els quals, sospito, estima tan poc com els magistrats. I aquí no parlem d’amor, contra el que semblaria: parlem del que hauria de ser noble art de la política.
I aquesta afirmació meva no és gratuïta, com ho demostra el fet que, davant del missatge més transcendental a la ciutadania que s’hagi llançat oficialment en molts anys, no hi havia un sol periodista que pogués preguntar al president una cosa així com ‘i ara què?’. Així serà tot més del mateix, almenys pel que fa als que ens dediquem a l’ofici d’explicar les coses a la gent? Em sap greu dir-ho, però no estic d’acord.
