Si l’amnistia que han pactat ERC, Junts, el PSOE i Sumar té un efecte clar –no precisament el judicial, on la llei tindrà un recorregut laberíntic– és que ha sembrat una llavor diabòlica en l’Espanya que mai ha escoltat Catalunya. I un dels grans escenaris on ja es veu clarament és en aquesta guerra pel cas del Tsunami Democràtic. El jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional ha rellevat el número 13 de Barcelona com a impulsor de la gran causa contra l’independentisme. La del 13 va empènyer la repressió per l’1-O i la del 6 de l’Audiència Nacional està pensada per bloquejar l’amnistia. Almenys, en el cas dels dos líders més esmunyedissos, els fugats Carles Puigdemont i Marta Rovira. I si amb aquest objectiu cal arrossegar en una causa per terrorisme deu persones més –inclòs el periodista Jesús Rodríguez, de La directa–, se’ls arrossega i punt.
Aquesta nova croada té un protagonista, el jutge Manuel García Castellón. Però l’altra Espanya li ha posat un rival i s’ha vist obligat a intentar driblar-lo. Miguel Ángel Carballo, cap de la Fiscalia Antiterrorista de l’Audiència Nacional, s’oposa frontalment a considerar terrorisme les accions de Tsunami Democràtic, una qualificació delictiva pensada per torpedinar els acords de Pedro Sánchez amb els independentistes catalans. En veure’s acorralat pel fiscal Carballo –que juga amb l’equip del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz–, el jutge García Castellón està intentant xutar la pilota cap al Suprem. Però passava per allà un àrbitre, el president de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, Alfonso Guevara, un home aferrat a la norma per damunt de tot que no tolera a García Castellón que hagi rebutjat una recusació contra ell mateix.
Al marge del sainet, que un jutge de l’Audiència Nacional renunciï a un cas que fa anys que té entre mans per cedir-lo a un altre tribunal ha de tenir una explicació. I la resposta és que el front rebel de la fiscalia, el que desafia el fiscal general, és al Suprem. Amb noms tan coneguts com Javier Zaragoza, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal, els fiscals del judici dels líders de l’1-O condemnats a presó.
Una de les dues Espanyes, l’ultra, s’està atrinxerant al Suprem mentre l’altra fa el que pot des de la Fiscalia General i prepara el camp de batalla al Tribunal Constitucional. Així és com han acabat un fiscal de l’Audiència Nacional i Gonzalo Boye, l’advocat de Carles Puigdemont i el seu cap de gabinet, Josep Lluís Alay, fent pinça contra García Castellón. Impensable fa uns mesos.
Ara, el problema per a Catalunya és que està atrapada fent costat a una de les Espanyes. Si els partits independentistes continuen contraprogramant-se entre ells –com han fet Junts i ERC, que han presentat al Congrés peticions de comissions d’investigació diferents, cadascun pel seu cantó– la llavor diabòlica de l’amnistia no donarà cap fruit. Només cal recordar el Baltasar Garzón del 1992 per entendre com les dues Espanyes actuen amb Catalunya quan els convé.
