Aquesta setmana tot semblava apuntar que la notícia fora la relliscada del ministre Albares, pràcticament demanant perdó per una suposada conquesta espanyola de Mèxic que mai es va produir. També tenia molts números el fet que després que el president Sánchez hagués sortit airós de la seva compareixença al Senat, el Tribunal Suprem hagi demanat documentació entorn l’eventual finançament il·legal del PSOE. Fins i tot, que comença la vista de la causa contra el Fiscal General de l’Estat. Però no, altre cop Mazón i la seva peripècia amb relació a la DANA s’ha endut totes les paperetes per esdevenir tema central de les tertúlies. Estic convençuda que en part ho és per la mort lamentable de tantes persones, però en un no menor percentatge la qüestió que ocupa la gent que s’interessa pel tema és què va fer Mazón en aquelles hores del seu dinar amb una periodista, donant així a entendre que no sols va dinar i que a l’opinió pública que fes o no fes li importa. Sobretot si el que feia incloïa un component sexual, ras i curt, el grau de crítica és més gran si copulava que si menjava paella.
I tot plegat és inadmissible. Fins i tot l’il·lustre i estimat col·lega Monguilod es permetia dir en un programa de ràdio aquest cap de setmana que de la declaració de Maribel Vilaplana com a testimoni no es derivaria per a ella una responsabilitat penal, però potser sí una relacionada amb el codi de família, donant a entendre que la jutge d’instrucció, l’acusació o la fiscalia li podien preguntar per particulars íntims, quelcom absolutament improcedent, ja que res aporta a la manca d’empatia que ha palesat en aquests mesos el president Mazón que els seus assumptes particulars, que el van fer arribar tant tard al CECOPI, afectessin un pecat o l’altre capital.
A tot això s’afegeix una pregunta: el diari Llevant ha dit aquests dies que tenia des de fa un mes les proves que, tràmit la periodista, el president va tenir constància del vídeo que a la primera va fer arribar l’alcalde d’Utiel advertint que allà ja l’aigua estava fent estralls. Com és que la notícia no s’ha publicat fins ara, just abans que s’hagi cridat a declarar com a testimoni Maribel Vilaplana?
Feijoo sap que si fins ara aguantar Mazón en el càrrec era intentar evitar que l’afer taqués la imatge de qualsevol substitut i fins i tot albirar la possibilitat que en la reconstrucció rehabilités una mica la seva reputació, després de la relliscada de comparèixer en el funeral d’estat (en tercera fila) i ser sotmès a l’escridassada que amb guió ben escrit van iniciar tres o quatre dones assistents, Mazón ha esdevingut per al PP una alta probabilitat de perdre en unes pròximes eleccions valencianes i, de retruc, posar en risc les seves expectatives en les generals.
I sí, un mal dia de Mazón per pensar en “assumptes propis” i la seva encara pitjor reacció de “sostenella i no emmendalla” davant el dolor i la ràbia dels valencians podrien tornar a dur Pedro Sánchez a la Moncloa. Amb permís de Vox, clar, que en aquests moments de la història ja sospitem que fins ara ha sostingut Mazón per erosionar la imatge del PP.
