Aquells crits des de bon matí, aquella pudor indefinible que ho impregnava tot, aquelles latrines amb un forat a terra i sense porta, aquella agressivitat indiscriminada, aquell feixisme de barra de bar amb banderí de la Legió i pòster del Reial Madrid, aquell uniforme pollós, aquell alcoholisme transversal, aquell masclisme falangista… En resum, la mili. Una piconadora de carn jove en què centenars de milers de nois passaven de fer plans de futur a, de sobte, endinsar-se en les cavernes/casernes de l’exèrcit espanyol. Un viatge a la humiliació i la despersonalització que, en acabar-se, -ben paradoxalment- s’acostumava a convertir en un relat social d’anècdotes de companyonia i borratxera.
Tot això és el que han sabut dibuixar Mireia Prats i Joan Torrents -a partir de la idea i la perseverança d’Albert Arean- en un documental que s’emet aquest dimarts al vespre a 3Cat i que, per primera vegada, denuncia i, sobretot, comença a tibar d’un fil que ha d’acabar fent justícia amb el suplici de centenars de milers de joves que van patir tota mena d’abusos. Els testimonis de primera mà recorden, cruament, com van ser agredits per aquella violència sistèmica. L’antic soldat Àlex Gorina va ser violat salvatgement per tres sergents; un jove Vicent Partal va patir represàlies polítiques brutals; Toni Iborra, un simple soldat sense la protecció de ningú, va tenir el valor de plantar-se i desafiar, en solitari, l’autoritat militar… La supervivència ni tan sols estava assegurada sota un silenci impenetrable que no admetia preguntes i feia passar els suïcidis per accidents.
Val la pena afrontar i denunciar aquest me too dels nois dels anys vuitanta i noranta en aquell forat, negre i implacable, que s’empassava ciutadans per convertir-los en soldats, submisos i idèntics. Persones que durant un any, passaven a no ser res, a no valdre res. Tot sota l’autoritat d’un cartell jeràrquic que en cada companyia assenyalava dos manaires dalt de tot: Juan Carlos de Borbón y Borbón i Narciso Serra Serra. Dos miserables a qui els importàvem una merda. Que en constin els noms ara que comencem a parlar dels fets.
