La recent entrevista de Món Esport a Joan Laporta ha generat uns quants debats -sobretot entre els tertulians de Madrid- en diverses direccions; que si el català a la Masia, que si Messi, que si Negreira… Però hi ha un punt clau que, significativament, han evitat comentar. Allà i aquí, de fet. La cita és llarga, però val molt la pena. Es refereix a l’adjudicació de la gran obra de remodelació del Camp Nou i, sobre això, Laporta parla molt clar: “Em donava una certa incomoditat signar amb el grup de constructores espanyoles, no perquè hagin tingut sentències judicials en contra per haver arreglat concursos, perquè mira… tot evoluciona i són empreses de reconegut prestigi i tal. Era perquè també hi havia la part política. Tenim antecedents del que ha passat aquí en moments no tan llunyans i molt recents, i jo no volia que s’aturessin les obres, per si de cas passés algun conflicte polític i que les obres del Barça quedessin aturades. Entenc que hi havia menys risc amb una constructora turca, i en aquest aspecte em donava una certa tranquil·litat“.
El novembre de 2022, el FC Barcelona va adjudicar l’obra -escandalitzant tot l’Ibex-35- a la constructora turca Limak Construction, una empresa de prestigi internacional, però poc coneguda dins l’Estat espanyol, que té un mercat molt controlat per les grans corporacions madrilenyes. ACS, Ferrovial o FCC es van quedar amb un pam de nas i, naturalment, a partir d’aquí van posar a funcionar els seus terminals mediàtics, que ni són pocs, ni són només madrilenys. FCC va considerar-se especialment ofesa perquè són ells -és a dir, Carlos Slim/família Koplowitz- els qui havien aconseguit el contracte paral·lel de reforma del Santiago Bernabeu.
Aquestes constructores estan acostumades a contractes molt oberts, amb dotzenes d’empreses subcontractades, que permeten anar incrementant el preu final i això el FC Barcelona no s’ho podia/volia permetre. I, a més, es tracta d’empreses que són una extensió del poder de Madrid, amb el BOE a favor i les portes giratòries a tota castanya. El resultat és que, com diu Laporta, són corporacions amb un risc polític molt alt, com es va demostrar durant la crisi de 2017. En aquest supòsit, Limak Construction tindria una actitud professional, a diferència de les grans societats que cotitzen a l’Ibex.
En aquest sentit, Joan Laporta no només ha actuat en benefici de l’entitat, sinó que, a més, ha tingut la valentia d’explicar-ho. Perquè el Barça és un actor català i global que té prou força com per no haver de pagar els peatges que han quedat ben clars al Santiago Bernabeu.
