A la ciutat de Badajoz, l’única que depassa els cent mil habitants d’Extremadura, el PSOE ha caigut al tercer lloc amb un suport -raquític- del 16’6 per cent. Però el més significatiu és que la major part del traspàs de vot socialista ha anat en direcció a Vox, que es dispara per sobre del 20 per cent. El PP es queda com estava i Podemos creix, però molt menys que els neofalangistes. És a dir que, per primera vegada, es constata una fuga massiva de l’antic electorat socialista cap a l’extrema dreta. Els números són implacables. I això a Extremadura, un feu històric del socialisme espanyol que va semblar inexpugnable durant dècades.
Els resultats són espectaculars, però no pas estranys. Simplement connecten Espanya amb l’onada política que comença a arrasar el món occidental. L’esquerra borbònica ha estat abandonada pel sistema i ara es rosteix en el triangle que conformen les clavegueres -policials i mediàtiques- els jutjats i el franquisme sociològic que infantilitza l’opinió pública espanyola. El PSOE ha deixat de ser útil des del moment en que el dirigeixen aventurers com Pedro Sánchez i el seu entorn i no tindran treva fins que acabin retornant al comandament del socialisme espanyol personatges de la pedrera de Felipe González, Rubalcaba o Almunia.
El que ve és això. Un bloc de dreta extrema amb l’espanyolisme inflamat i un PSOE en caiguda lliure, destrossat des de dins i des de fora i amb un Podemos més interessat a destruir-lo que a col·laborar-hi. Sumar haurà estat una flor d’estiu que ningú no recordarà i les crides a la unitat de l’esquerra espanyola no seran més que un argument de campanya electoral per gratar unes dècimes més entre els votants més ideològics.
Aquesta debacle socialista interpel·la frontalment als partits independentistes, que han delegat la seva estratègia en el PSOE i el PSC. Encara és aiviat per mesurar-ne els efectes però, en qualsevol cas, l’error es pagarà car i convulsionarà del tot el mapa electoral català.
