Ja es veurà si els informes de Negreira són convincents o no. Però el que és segur és que el Reial Madrid acusant al Barça de favoritisme arbitral és, com diu Joan Laporta, “un exercici de cinisme sense precedents”. L’entitat madrilenya, com el Barça, també és més que un club, però en el seu cas el nacionalisme espanyol que simbolitza és la doctrina del poder, un complement esportiu a la legitimació del règim polític que governi a Madrid. Tant se val que hi hagi una dictadura imposada per les armes o una democràcia autoritària, el Reial Madrid sempre ha estat essència i ambaixada de l’Espanya més agressiva.
Però el fet és que el FC Barcelona ha caigut en un parany i li costarà sortir-se’n. Per això Laporta i la seva junta han optat per l’únic camí transitable que és el d’una defensa ferma del club i, en paral·lel, una ofensiva amb tots els canons dirigits contra els que volen aprofitar la catalanofòbia estructural per destruir un dels pilars històrics del catalanisme. Evidentment, el discurs predominant intentarà rebaixar la defènsa pròpia desqualificant qualsevol argument com a victimisme, per això cal ser contundent, a més de convincent.
Les clavegueres que corren pel subsòl de Madrid són antigues, però continuen a ple rendiment. Espanya és un estat on la cleptocràcia arriba fins als Emirats àrabs i els dossiers conformen l’actualitat política. O sigui que, en aquestes condicions, l’ofensiva contra el Barça té totes les característiques -ben conegudes després d’aquests anys de conflicte- d’un ramal d’aquests conductes fètids. I, sigui com sigui, Laporta i els actuals directius són la millor opció possible per respondre frontalment a una estratègia impulsada per un grapat de mans negres.
2
10
