No crec que hagi estat una bona idea, per part del president Puigdemont i del seu entorn, rebre Oriol Junqueras i Elisenda Alamany a Waterloo. Ja sé que la cortesia no exclou el coratge i que una cosa és rebre algú i deixar que parli i una altra prendre-se’l seriosament. Però tenint en compte la identitat dels visitants, el seu bagatge d’odi a Junts, els seus pactes amb Pedro Sánchez per residualitzar aquesta formació, les campanyes delictives dels cartells i del ninot per intentar inculpar-la subreptíciament, la criminalització ferotge de l’expresidenta del Parlament Laura Borràs, i les maniobres i els atacs contra el president Puigdemont, tant en el marc del dia a dia per denigrar la seva figura com al Parlament que presidia Roger Torrent, és obvi que davant la petició de visita s’esqueia una altra actitud. I encara bo, si només fos això, ja que els atacs i els tripijocs han anat tan lluny i han estat d’un nivell tan baix, intel·lectualment i èticament, que la trobada a Waterloo no tenia sentit. No en tenia per això i no en tenia, sobretot, perquè era una maniobra d’ERC destinada a obtenir un espot publicitari a costa del president Puigdemont. El plató seria casa seva i ell l’amfitrió.
Arribats aquí i vist el resultat, creu Junts que aquest espot ha estat positiu per al partit? Creu de debò que li ha fet guanyar vots? Junts pot argumentar que era conscient de la maniobra d’ERC i que, si hi va accedir, no va ser pel partit sinó pel país. Però on és el benefici? Ho dic, perquè són molts els independentistes que els ha fet mal als ulls, aquest “reencuentro”, i que han blasmat el fet. ERC és un partit a la deriva que necessita fotos que li permetin treure el nas en una conjuntura que l’ha deixat fora de combat i en què tot el protagonisme és de Junts. I això és així perquè els fets demostren que ERC és avui una delegació del PSOE, una delegació que, pel fet de ser-ho, constitueix un suport incondicional a Pedro Sánchez. Repeteixo: incondicional. Les frases mediàtiques de Junqueras, Alamany, Rufián o Tardà són pura cosmètica per dissimular la submissió. Ja fa sis anys que PSOE i ERC són carn i ungla. Carn i ungla contra Junts, però també per anestesiar Catalunya fent-li creure que, com diu Junqueras, el govern espanyol actual “és el millor de l’última dècada”. Caldria demanar a Junqueras en quin despatx de Madrid li han redactat aquesta frase i, sobretot, que aclarís si l’home dels encàrrecs de Pedro Sánchez és ell o Salvador Illa. O si és que ho són tots dos i es reparteixen la feina.
Hi ha altres elements en contra de l’espot publicitari que Junts ha permès a ERC. En primer lloc, és el mateix president Puigdemont qui explica en dos llibres la llista de traïcions i deslleialtats d’Oriol Junqueras com a vicepresident del seu Govern, fins al punt d’amagar-se el dia que van proclamar la independència o de mantenir contactes ‘secrets’ amb figures del govern del PP. És també el mateix president Puigdemont qui expressa la profunda desconfiança que li mereix Junqueras i qui es lamenta de la manera com ell i Raül Romeva van humiliar la seva dona, Marcela Topor, el dia que els va anar a visitar a la presó de Lledoners. La presó, sota control de la consellera Ester Capella (ERC), va barrar el pas a la senyora Topor, els presos de Junts van amenaçar de fer pública la situació, Jordi Cuixart va fer de mitjancer i, finalment, la muller del president va poder abraçar-los. Però no pas a Junqueras i a Romeva. Junqueras i Romeva no la van voler veure. I per si no n’hi hagués prou, el 29 de gener de 2019, Junqueras, en una entrevista al diari francès Le Figaro, es mostrava satisfet d’haver-se lliurat a la policia Espanyola i s’alineava amb la caverna en denigrar el president Puigdemont per no haver fet el mateix. Ràpidament, el diari El Mundo, òrgan periodístic de la caverna, molt agraït, publicava: “Lección ética de Junqueras a Puigdemont”.
Després de tot això, és prou obvi que la visita de Junqueras a Waterloo no havia d’haver estat acceptada. Junqueras podia haver parlat amb Jordi Turull (també a la foto) a Barcelona i amb Puigdemont per videotrucada. ¿O és que potser el caràcter publicitari de la visita era només l’embolcall i el veritable motiu n’era un altre? Tenint en compte la seva inutilitat i el fet que ERC ha esdevingut una extensió del PSOE, seria possible preguntar-se si el veritable objectiu –talment com entrar al vestuari del rival en missió especial de la Moncloa– no era en realitat conèixer les interioritats de l’estratègia de Junts amb relació al seu pols amb Pedro Sánchez. Si ERC no és un agent de l’Estat, que ens expliqui com és que, en comptes d’un govern independentista, va preferir lliurar el país a un partit nacionalista espanyol i espanyolitzador i imposar-li un president de la Generalitat que s’ha manifestat pels carrers de Barcelona al costat de la ultradreta en contra dels drets nacionals de Catalunya.
