Es critica qui escriu sobre el càncer si s’expressa amb metàfores bel·licistes per referir la mort d’una persona per causa de la malaltia. Es diu que no està bé referir-se a qui mor de càncer com algú que ha perdut la batalla contra la malaltia. De fet, a la Marató de tv3 el lema d’enguany per recaptar els diners que es destinaran a la recerca en matèria és “Detectem-ho, arreglem-ho”, sense adonar-se de què també amb aquesta expressió es diu que la persona amb càncer té un defecte que s’ha d’arreglar; com si qui té el defecte hagués fallat, no és perfecte, l’hem d’ajudar.
El que hi ha al darrere d’aquesta aposta per erradicar expressions com a “lluita contra el càncer” resulta a parts iguals infantil i equivocat per dos motius: un de tipus cultural, com és pensar que les derrotes en les diferents batalles que entomem al llarg de la nostra vida són un fet negatiu. En la cultura anglosaxona s’entén la derrota d’una manera ben diversa, més com una oportunitat per conrear la resiliència i aprendre dels errors que com una demostració de feblesa. És difícil canviar aquesta mentalitat, però faríem bé d’intentar-ho.
L’altra crítica que s’ha de fer a aquesta indignació per l’expressió “lluita contra el càncer” és molt més profunda i existencial: cada ésser humà és una manifestació de la lluita per viure, i no faré cap espòiler si afirmo que tothom la perd tard o d’hora; la mort és potser el fenomen més democràtic i igualitari de la humanitat. I aquesta consciència del nostre caràcter mortal deriva en una altra constatació important: la qüestió no és morir abans o després, sinó la manera com deixem de viure; aquesta sí que és una dada que distingeix les persones, l’honor i la dignitat amb què passem pel món i l’empremta que deixem entre la gent que ens envolta.
Doncs bé, si aquesta és la perspectiva, ben es pot dir que en Gabriel Masfurroll ha perdut aquests dies la seva batalla contra el càncer, però ha guanyat sens dubte la més important de les guerres, la de provocar en qualsevol persona que el recordi un somriure per l’agraïment d’haver-lo conegut. Gràcies, Gaby.
