El baròmetre d’opinió política presentat pel Centre d’Estudis d’Opinió aquest novembre ha preguntat a les persones enquestades per la seva segona opció política de vot més enllà de la que hagin definit com la primera, i suposant que fossin capaços de votar-ne una diferent (de fet sembla que sols un 10% dels enquestats no votaria ningú altre en cas de no votar la seva opció de preferència )
Per als periodistes entestats a (o encarregats de) dir que s’ha obert una nova etapa en el tema territorial a Catalunya, aquesta pregunta i les respostes donades són una dada més que interessant per poder afirmar que els blocs dels independentistes i no independentistes han deixat de ser compartiments estancs, que és tant com dir que coalicions diferents de la que fins ara ha conformat el govern de la Generalitat es podrien donar en el futur, però que sols alguna en resulta convenient. Ras i curt, s’està anunciant, com si a hores d’ara fos necessari continuar enviant globus sonda, alguna mena de tripartit, i de seguida es veurà.
En efecte, oblidem el fet que la memòria del mateix vot és per a la major part dels partits extraordinàriament fràgil (un bon grapat de votants de cada formació menteixen sobre la que va ser la seva última opció a les urnes o senzillament s’han oblidat del que varen votar). Sols així es pot entendre sense preocupacions la dada que més es reflecteix en aquest baròmetre: que un quart dels votants d’ERC votaria com a segona opció el PSC i que un terç dels votants socialistes faria el mateix amb ERC. Però els comentaristes fan cas omís del fet que els votants republicans en un grapat tan important com el que han reflectit votarien a Junts per Catalunya i que un menyspreable 20% dels votants socialistes buscarien alternativa a Ciutadans o al PP.
En definitiva, crec que l’única dada verdaderament concloent sembla més aviat que les opcions ideològiques són cada vegada més difoses, segurament entre altres coses perquè els mateixos programes dels partits polítics no són tan distingibles, amb molts d’ells el llenguatge políticament correcte ja ha fet la seva entrada i sense mirar les sigles i en molts casos es podrien confondre. Així que és més aviat comprensible que la primera opció, la segona i fins i tot la tercera siguin bescanviables en bona part de l’electorat. Altrament, no seria, com és avui, del tot quimèric albirar qui, d’entre els tres o quatre partits de capçalera, bescanviables en les volàtils opcions dels votants , quedarà el primer a una cursa, que, com es veu, ja preparen alguns periodistes en alguns diaris.
1
4
