Hi ha diverses organitzacions criminals famoses en la gran pantalla i en la memòria dels cinèfils de l’aventura i el serial. La més celebrada és Spectre, a la col·lecció de James Bond, que treballa sense pausa per dominar el món a través del xantatge, el terrorisme i la provocació de conflicte entre superpotències. No, no és Putin. És Spectre. Al davant d’aquesta banda sinistra hi ha el número 1, Blofed, un personatge d’una sordidesa extrema que al començament de la sèrie no donava mai la cara i que, abans de cada crim, sempre acarona amb recel un gat blanc de pèl gustós. El perquè de la maldat d’Spectre i Blofed és encara una incògnita. Potser és perquè sí i perquè 007 la necessita per a continuar vivint i deixar morir.
Una altra corporació per a llepar-se els dits és Umbrella, una empresa farmacèutica i biotecnològica que sembla existir a la saga Resident Evil només per destruir la humanitat enramant-la de zombis i de monstres. Els seus virus i les seues aberracions genètiques omplin d’alegria i orgull els seguidors de la cultura pop de darrera generació. Tampoc se sap ben bé per què Umbrella és tan energúmena. La qüestió és destruir fins a arrasar. Els ingenus es pregunten per què Umbrella és tan vàndala i atroç si al remat l’única cosa que aconsegueix és quedar-se sense clients.
Això és la ficció, que ha suscitat tantes teories conspiracionistes simplificadores en ments fàcils. Ara a la realitat ha aparegut un nou temple de maldat amb pretensions devastadores i propòsits que encara s’analitzen. Es diu Corporació Blocus i acaba d’estrenar-se en els aldarulls i els robatoris que van cremar el centre de Barcelona l’altre dia.
Una empresa de ciberseguretat i contraespionatge amb seu a Alacant, Golden Owl, que també té nom d’Ian Fleming, acaba de fer públic un informe que dissecciona l’estructura i l’activitat de Blocus. I si no n’hi ha per a un serial de videojoc i gran pantalla, és perquè no hi ha prou audàcia. Segons els especialistes de Golden Owl, Blocus és una germandat del mal que ha articulat un pla operatiu amb l’única intenció camuflada de saquejar botigues d’alt valor en les principals ciutats ibèriques amb accions incitades a través de les xarxes socials juvenils. Els guionistes de Hollywood estan caçant mosques davant una bicoca tan esplèndida encara sense explotar.
Blocus i el seu número u, que no se sap si té gat, però que encara no ha estat identificat, van fer anar de corcoll l’altre dia els Mossos i la Guàrdia Urbana de Barcelona. Afirma la consellera d’Interior, Núria Parlon, que ja sabien dels perversos plans d’aquesta corporació abans que assaltaren a baioneta calada el centre de Barcelona. Però ella i la cúpula policial diuen també que no havien apamat bé “el grau de violència que va condicionar el grau del dispositiu”. “No és nou el vandalisme i el pillatge –s’han excusat, compungits–, però sí que és és la primera vegada que ens ho trobem en estat pur, sense necessitat d’un lema o una bandera”. Massa acostumats estaven a les flors i als papers a les papereres.
Els nous bàrbars, doncs, van campar pels carrers una nit dels vidres trencats i ara amenacen de repetir la gesta qualsevol dia. A Barcelona i a més ciutats. Per tot l’estat, perquè el mal sí que en té una, de bandera, que és la banal habitual.
L’origen de la Corporació Blocus no ha quedat de moment desbrossat, però sí les intencions, que són, a part de sembrar el caos com a modus operandi, embutxacar-se tots els objectes que puguen i revendre’ls més tard. En una ciutat, en el cas de Barcelona, que té el percentatge de peristes més esplèndid del sud d’Europa. L’habilitat i l’astúcia amb què els cervells de Blocus es mouen per les xarxes mal dites socials i l’agilitat i la violència amb què els seus convocats rebenten les botigues de luxe i ataquen la policia són apoteòsiques.
De moment, els analistes de Golden Owl descarten que al darrere de Blocus hi haja un cervell maligne nord-americà, rus, xinès o israelià. Però no se sap mai. Les urpes del quartet maligne són esmolades i allargades.
Queda clar, doncs, enmig del garbuix, que la punta de la piràmide de la banda és una incògnita i que el cos queda format per adolescents que s’hi apunten com els falangistes a la División Azul. Expliquen els psicòlegs i els sociòlegs –que sempre són requerits perquè ens dibuixen l’esperit de la joventut– que els legionaris de Blocus “són nanos amb baixa autoestima i amb ganes de formar part d’un grup social reconegut, on aspiren a ser valorats i volguts”. Carn de martell d’autobús.
Fins ací l’assumpte és d’ordre públic, delinqüencial. El problema, però, apareix a la base de la piràmide. Un problema que queda resumit amb el malestar social i el malestar d’edat. Uns malestars que augmenten i que augmentaran. La inconsciència d’aquests jóvens bàrbars explica la impunitat que creuen que els acompanya. Si actuen així, és perquè consideren que l’altra realitat –la reglada i la controlada– és perversa i els és adversa. Hollywood ho ha explicat moltes vegades. Spectre i Umbrella sempre s’han aprofitat de la tristor cruenta de la societat. Que els déus ens agafin desperts. I a Núria Parlon, també.
