L’allau d’agressions a pacients que registra l’àmbit sanitari pel sol fet de parlar en català és escandalós i absolutament inadmissible. De la mateixa manera que la Plataforma per la Llengua ha informat que el nombre de denúncies per vulneració de drets ha crescut un 500% en els darrers vuit anys, especialment per “supremacisme lingüístic castellà”, també s’ha produït un increment alarmant de les agressions de metges i personal d’infermeria a pacients prohibint-los expressar-se en català. Si ja és feixista que hom et prohibeixi parlar en català a Catalunya, encara ho és més que la prohibició la dictin professionals de la sanitat aprofitant-se de la situació de vulnerabilitat, urgència i dependència en què es troben les seves víctimes. La catalanofòbia és racisme, caldria que ho tinguéssim present.
13 de gener de 2025: A través de la xarxa X, el senyor Uri Rodergas feia aquest comunicat: «Soc a Urgències de l’Hospital del Sagrat Cor. Hi ha una metgessa llatina negant-se a atendre un pacient que parla català. Diu que els catalans ens creiem el cim del món per voler ser atesos en la nostra llengua. Que no ens costa res parlar castellà perquè som espanyols. El pitjor és que la resta del personal sanitari present li ha donat la raó. A sobre, a la fitxa que m’han fet, diu que soc de “Gerona”, on collons és això?».
14 de gener de 2025: Rosa Cochachi, peruana de naixement i auxiliar d’infermeria, fa onze anys que treballa a l’Hospital de la Vall d’Hebron, cinc dels quals com a interina en l’àrea d’oncologia, i no vol aprendre català. Aquest dèficit li ha impedit superar les convocatòries laborals a les quals s’ha presentat, però ella, conjuntament amb un tècnic de radiologia i una administrativa amb idèntica actitud catalanofòbica, han demandat l’Institut Català de la Salut per haver-los exclòs. El que amaguen en la demanda és que la competència lingüística era un dels requisits de les convocatòries i que ells no l’han complert. El sol fet de presentar-te a una convocatòria, sigui un lloc de feina o un premi, ja implica que n’acceptes les bases. No s’hi val fer trampa i exigir que, malgrat la trampa, passis per davant dels aspirants que, a diferència de tu, sí que han complert tots els requisits.
24 de gener de 2025: La senyora Anna M. Puig, de 77 anys, explica a El Món el cas de discriminació lingüística de què va ser víctima el 15 de setembre passat al servei d’urgències de l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona arran d’una amnèsia temporal. Tan bon punt va començar a explicar què li passava, el metge li va ordenar: “Hábleme en castellano. Así nos entendemos todos”. Ella i el seu marit es van plantar i finalment els va atendre un altre facultatiu, però això no va evitar que el metge supremacista els insultés dient-los “maleducats i xenòfobs”. El supremacista, que pretén viure i treballar en un país sense saber la seva llengua, diu xenòfobs als nadius que no s’agenollen i no li parlen en la seva. Per si no n’hi hagués prou, el centre Dexeus va tenir la barra de respondre que el servei “busca tenir el millor equip amb els professionals més qualificats sense importar el seu gènere, raça, condició social, orientació sexual o país de procedència. La prioritat és l’assistència mèdica de qualitat molt alta, la qual cosa pot comportar la contractació de professionals que no siguin de Catalunya”. Aleshores, senyors i senyores de Dexeus, si no discriminen ningú per raons del país de procedència, com és que discriminen els catalans? Com és que vexen els catalans i violen els seus drets, que és el de ser atesos en la seva llengua, cosa que suposa alhora una violació dels drets humans? Com és que, per preservar aquests drets, no exigeixen, com exigeixen tots els centres sanitaris d’Europa, el coneixement previ de la llengua pròpia del país per poder exercir-hi?
27 de gener de 2025: El senyor Marc Miquel denuncia una agressió lingüística soferta al CAP que li correspon per part d’una metgessa que no ha volgut atendre’l tot exigint-li “en to fatxenda” que li parlés en espanyol perquè “ella havia arribat a Espanya”. Fins i tot, vantant-se de la seva impunitat, s’ha burlat del pacient suggerint-li que “posés una reclamació”.
He demanat a una amiga doctora el seu parer sobre aquestes agressions cada cop més nombroses i m’ha dit que la causa de tot plegat és que als metges vinguts de fora de Catalunya no se’ls demana la competència lingüística en català a l’hora de contractar-los; la Generalitat no vetlla pels drets dels catalans i el Col·legi de Metges se’n desentén. Doncs així estem, amb una Generalitat nacionalista espanyola que amb excuses de mal pagador ens retorna al franquisme i ens sotmet a la consigna favorita d’aquell règim: “¡En español!”
