L’enquesta anual de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) –un consorci de la UAB i la Diputació de Barcelona– revela la degradació de la visió que tenen els catalans de la democràcia. O del que s’ha entès durant dècades per democràcia i que fa anys que l’esquerra independentista anticapitalista i altres moviments –com ara el 15-M, en pau descansi– recorden que no és res més que una democràcia formal. Més del 35% dels nois catalans diuen que acceptarien sense gaires manies un règim autoritari. I un 27% de les noies, també. De fet, només el 29% dels nois d’entre 18 i 24 anys troben “extremadament important” viure en un país democràticament. En el cas de les noies, el percentatge puja una mica, fins al 42,3%. No cal dir que no tenen ni idea del que és una dictadura. Els queda biològicament lluny el record del franquisme i altres estudis indiquen fins i tot que molts joves ni tan sols saben ben bé qui va ser Franco.
Les generacions de catalans que tenen actualment més de quaranta anys o bé van viure la dictadura o bé són hereves directes de l’empremta social que va deixar. Estan educades, majoritàriament, en el rebuig als règims autoritaris. Aquesta idea sobreviu raonablement en la població de més de 25 anys, però cau entre els més joves. Possiblement és aviat per tenir clar si és un estat transitori, imputable a la frivolitat juvenil, però aquestes dades que mostren la indiferència dels joves per la idea de la democràcia –més en els nois que en les noies– són coetànies de l’onada reaccionària mundial que té en Trump l’estrella indiscutible. Mentrestant, la ultradreta espanyola fa saltirons per ser la primera de la classe en l’univers del nou president dels Estats Units, com s’ha vist amb la trobada de partits de l’extrema dreta europea organitzada per Vox a Madrid.
Davant d’aquesta descomposició de la idea que sostenia Occident després de la II Guerra Mundial, els defensors del sistema que trontolla es limiten a una batalla cultural defensiva amb molt poques possibilitats de derrotar el discurs simplista i efectista al qual s’enfronten. Mai superaran Trump i els seus seguidors en falta d’escrúpols, i no se’n sortiran prostituint velles consignes d’una esquerra que ha anat oblidant les classes populars a les quals es devia.
Hi ha una altra dada reveladora en l’enquesta de l’ICPS: un 32% de dones de més de 65 anys i un 25% d’homes de la mateixa franja d’edat pensen que la democràcia no serveix per resoldre els problemes. És un sector de població que es manté fidel al rebuig dels règims autoritaris, però expressa la seva decepció per la manca d’eficàcia de la democràcia per la qual una gran part d’ells fins i tot devia lluitar activament.
Si als més joves no els importa la idea mateixa de la democràcia i els més vells senten que no era això pel que varen morir tantes flors, ha arribat l’hora de preguntar-se per què i regenerar-la amb exigència, en lloc de seguir consignes retòriques dels més privilegiats del sistema que lluiten per mantenir la seva posició.
