El raper, presoner i ostatge Pablo Hasél ha complert fa poc els 1.500 dies de presó. També s’acaben de complir els primers deu anys de la famosa i ignominiosa ley mordaza. Com tothom sap, és una eina repressiva fantàstica per posar-li un morrió brutal a qualsevol que gosi bordar més del compte. Amb bordar n’hi ha prou, no és necessari mossegar res ni ningú perquè et caigui el pèl.
Són dos símptomes independents d’una mateixa malaltia, que es converteix en por quan s’apliquen les lleis de palo y tentetieso, impossible una expressió més gràfica, que en aquestes coses el castellà té una riquesa lingüística inesgotable.
Hasél és a la presó des del febrer del 2021 i en té fins a mitjan 2027. Sis anys i mig de condemna exemplar, dels quals ja n’ha complert quatre. Si hagués estat polític, si tingués al darrere un partit, alguna fórmula ja s’hauria buscat per treure’l, oi? I hi hauria també una notable pressió social o mediàtica, ara mateix gairebé inexistent. També és cert que ell mateix s’ha negat a demanar millores, com permisos o el tercer grau, perquè es nega a humiliar-se i demanar perdó. Tot i que el preu que paga és molt alt, s’ha de reconèixer que els té ben posats. De coherències com la seva, poquíssimes.
I quins són els grans crims que ha comès el raper Hasél? Enaltiment del terrorisme i injúries a la corona, principalment, acompanyats d’uns altres: agressió a un periodista, obstrucció de la justícia i unes amenaces al testimoni d’un judici. Tot el paquet, sis anys i mig de presó i unes quantes escenes judicials i policials inoblidables, com si fos l’enemic públic número u.
Resumint: és a la presó per escriure unes quantes salvatjades a les seves cançons, plenes de còctels Molotov, crides a posar bombes, trets al cap i barbaritats per l’estil, sense oblidar unes quantes floretes dedicades a l’emèrit i catalogades com a injúries a la corona, que en altres temps l’haurien convertit en ferm candidat a ser esquarterat en viu. Un repertori d’animalades força complet, la veritat, que no em puc estar de dir que em semblen repugnants, demencials i no sé quantes coses més. En tot cas, res que no se solucioni amb una indemnització econòmica (no abusiva) als damnificats.
Però d’aquí a sis anys i mig de presó hi ha un abisme.
I és en aquest punt on el cas Hasél desemboca en les tèrboles aigües de la ley mordaza, sí, aquella que Pedro Sánchez va prometre que derogaria, ara fa deu anys… Tot va de càstigs exemplars, de màxima severitat i d’allò que en castellà judicial es coneix com aviso para navegantes: aneu amb compte i no us passeu de la ratlla, que la palla va cara. L’objectiu final és que et reprimeixis tu solet si no vols tenir problemes: vigila el que dius, cantes, pintes o escrius, que et pot caure al damunt tot el pes de la llei.
Tot pot ser violència. Tot pot ser terrorisme, d’alta, baixa o ínfima intensitat, però terrorisme. Tot pot ser rebel·lió, cop d’estat, amenaça, injúria… Ens sona, oi, a Catalunya?
Aquesta és la doctrina de fons que es va consolidant, a l’estil de la Turquia d’Erdogan o la Rússia de Putin… o de Trump, d’aquí a quatre dies, quan li agafi el gust a passar-se la Constitució americana i la civilització occidental per l’engonal. I si hi afegim tota la resta d’amenaces a la sagrada llibertat d’expressió, ja tindríem un mapa força aproximat d’un camí de repressió, control, submissió al poder i pensament únic, que és cap a on anem. Sobretot si hi afegim el pornogràfic domini dels mitjans (no de tots, però sí de la majoria) per part de poders polítics i econòmics.
I enmig d’aquest panorama és on ens hauríem d’escandalitzar infinitament pel Pablo Hasél dels 1.500 dies. Algú encara dirà: és a la presó perquè vol, perquè hi ha mecanismes que alleujarien la seva situació… I sí, és així, ha escollit la via del martiri en nom d’una llibertat d’expressió que ell va arrossegar pel fang. Tanmateix, encara que no compartim les seves cançons plenes de violència verbal (verbal, eh?), amb ell, per desgràcia, està empresonada una part no petita de la llibertat de tots. El morrió d’en Hasél aviat serà també el nostre, si ens el deixem posar i el tolerem.
