El moviment inesperat d’un jutge des del seu despatx de l’Audiència Nacional ha provocat un efecte en cadena que s’està sobreinterpretant políticament. Félix Alfonso Guevara –la decisió de la sala penal que ha emès la resolució no és només seva, però ell n’és el president i l’ànima– és un magistrat malcarat molt poc favorable als interessos de l’independentisme, i ha pres decisions que han permès a García Castellón continuar fent de les seves. Però tot el que té d’aspre ho té de rigorós, i no suporta els mètodes destralers del magistrat instructor del jutjat central número 6 de la seva mateixa Audiència Nacional. Per això, com que tot té un límit, ahir es va plantar –no era el primer intent– i es va carregar el cas de facto invalidant tot el que s’hi ha fet des de finals de juliol del 2021 per un defecte de forma: una pròrroga de la investigació signada fora de termini. La resolució posava García Castellón contra les cordes, fins al punt que el magistrat ha tirat la tovallola, ha interromput les seves vacances i ha tornat a la feina per arxivar el cas sencer, a més de demanar al Suprem que també tanqués l’spin-off que ell mateix hi havia derivat, la carpeta dels aforats Puigdemont i Wagensberg, que s’ha tancat aquest migdia, al cap d’unes hores.
Aquesta carambola canvia radicalment la situació dels exiliats, especialment els que no estan acusats de malversació ni traïdoria. I això ha desfermat l’eufòria, fins i tot la de Puigdemont, que encara continua tenint una situació complicada, amb els jutges Aguirre i Llarena –sota l’ombra allargada de Marchena– disposats a tot contra ell. Que el cas Tsunami fos un “lawfare de manual”, com ha dit el president a l’exili, no vol dir que s’hagi arxivat per aquesta raó, cosa de la qual ell és perfectament conscient.
És indiscutible que totes les decisions judicials espanyoles han de ser discutides per les defenses dels independentistes perseguits. És indiscutible que s’han de presentar tots els recursos possibles, no deixar cap escletxa sense aprofitar, com s’ha fet aquesta vegada per aconseguir aturar aquesta causa. Però també s’ha de tenir clar que aquestes caramboles no tenen gruix polític. O sí: van llimant el conflicte al qual s’enfrontava l’Estat. Si l’independentisme vol confrontació, haurà de buscar una altra via perquè això –com l’amnistia– no n’és. Queda per veure com es gestiona el retorn de Puigdemont i si serveix per a l’embat tantes vegades invocat.
