Potser és altra maniobra de distracció, però sembla que el PSOE ha cedit a la pressió d’ Unidas Podemos, i els col·legis que separen els alumnes per sexes no podran tenir la condició de concertats. Avanço que per molts motius considero que és una mala notícia.
El Tribunal Constitucional ja va avalar en el seu moment la constitucionalitat d’aquest tipus de model educatiu, que té en el món moltes variables, algunes ben conegudes per amics dels que ara el volen eliminar en el nostre entorn: estem farts de veure pel·lícules on els internats es separen per sexes i alguns personatges coneguts han optat per enviar-hi els seus fills, diuen que perquè així aprenen idiomes, tot i que ja sabem que per a fer això no cal anar-hi tan lluny.
Però sembla que s’ha convertit en moda això de desatendre qualsevol mena d’autoritat, així que tant fa si el Tribunal Constitucional diu que aquest és un model com altre, sempre i quan no atempti contra la dignitat de les persones. La mateixa setmana que hem assistit al deplorable espectacle desenvolupat pel govern i el poder judicial en relació amb la corona, aquesta notícia ha passat una mica desapercebuda, però sense dubte serà de gran repercussió per a totes aquelles famílies que volien optar per un model diferent del de l’educació pública, i que ara se l’hauran de pagar de les seves butxaques. Estic convençuda de que és aquesta la raó per la qual es pren la mesura: tot el que no sigui el model decidit per la majoria no ha de tenir sosteniment públic. Aleshores podríem fer el mateix per a qualsevol altra minoria que vulgui, com aquesta, exercir un dret fonamental?
Una qüestió econòmica els hauria de fer tornar enrere en la idea: el col·lapse que pot provocar l’allau de persones que sense el concert hauran d’anar a l’ensenyament públic en moments com els que vivim no és la millor notícia per al sistema global. A banda, no és aquest un bon senyal per a la salut democràtica d’un país, que s’estreny en la mesura en que minva el nombre de les seves manifestacions ideològiques. La democràcia és pluralisme molt més que govern de les majories.
Però a més això que anomenen aules segregades ha estat model d’èxit, sobretot en aquelles comunitats més desestructurades i sotmeses a fracàs escolar. És coneguda en el món educatiu l’experiència satisfactòria fins a l’èxit universitari de les seves alumnes, d’un institut de nova York , la Young Women’s Leadership School, de Brooklyn, on sota la direcció de Talana Bradley des de 2008, la majoria de les alumnes obtenen altes qualificacions i totes elles van a la universitat, en un país on sols una quarta part de la gent nascuda en zones pobres arriba a l’educació superior. Doncs bé, un dels factors que diferencien el centre d’altres de la zona és la separació per sexes, que, com diu la seva directora, convenç de seguida que es veu “la manera en què les alumnes s’expressen, la llibertat que senten, com fan la seva feina “, perquè l’absència de nois no és una limitació, sinó una manera d’evitar distraccions, i l’influx de la poderosa cultura masculina en moments importants per a prendre decisions, on no cal estar pendent de l’aspecte físic o de competir per “l’atenció d’un home” en paraules de les alumnes. I a sobre, és una escola pública, dins d’un sistema amb una amplitud de mires en quant als models, realment envejable.
De fet, és també la meva experiència en un institut de Barcelona, aleshores probablement el millor, aleshores sols femení. És gràcies a aquell institut “segregat” que vaig ser primera de promoció a la universitat i vaig estudiar tres carreres de les d’abans (vull dir, sense convalidacions!). El percentatge d’èxit universitari d’aquella promoció nostra es pot rastrejar, i si hi preguntéssim, potser compartirien la meva opinió al respecte.
