Nous documents publicats per El Món donen més detalls –per si encara calien– del que va ser –si és que s’ha acabat– l’operació Catalunya. Es tracta de dos correus electrònics que es van creuar el 2015 José Manuel Villarejo i l’aleshores secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, que fa unes setmanes va ser detingut per un afer fosc de suposat blanqueig, un arrest que forma part de la guerra de poders que hi ha Madrid. En els dos mails revelats aquest diumenge per aquest diari, Villarejo i Martínez ventilen amb cruesa les batalles internes de la policia patriòtica de Mariano Rajoy i queda clar que tots els afers en què treballava aquesta brigada de les clavegueres de l’Estat estaven entrellaçats. L’ofensiva contra el sobiranisme català no es feia només perquè fos un objectiu per ella mateixa, sinó que també es feia servir per tapar les vies d’aigua que Joan Carles de Borbó obria a la monarquia espanyola mentre era al tron.
A banda de com és d’entretingut seguir de prop el culebró que es va organitzar entre les dues faccions de la policia patriòtica –Villarejo i José Luis Olivera, excap de la UDEF, contra Marcelino Martín Blas, que comandava Afers Interns–, els dos correus electrònics que treu a la llum El Món reflecteixen com pot arribar a ser de profund l’Estat, l’aparell gegantí i sense escrúpols al qual s’enfrontava –ingènuament– l’independentisme.
Villarejo, encès d’indignació perquè considera que no se l’ha tractat com mereix després de tot el que ha arribat a fer per Espanya, deixa anar que amb el PSOE de l’època d’Alfredo Pérez Rubalcaba treballava millor. És un avís a navegats del PP –el partit de Francisco Martínez– perquè recordin d’on ve i que té –o almenys havia tingut– amics a l’altra Espanya. Per a l’equip de Rajoy era una amenaça. Però, llegit des de Catalunya una dècada després –quan ja es coneix l’afer Pegasus, corresponent a l’etapa en què governava Pedro Sánchez–, és un recordatori que l’Estat és l’Estat. Governi qui governi. Ara falta veure si aquests correus arriben a la comissió d’investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya, que es va fusionar amb la que s’havia d’ocupar del Catalangate.
