Es manté el descens de la natalitat. Així ho confirmen les dades de l’últim semestre de l’any passat, quan a Catalunya la davallada va ser del 2’3%. D’aquesta manera es manté una tendència que va comença a primers del 2009, després d’una dècada de creixement constant. Aquestes dades responen tant al descens del nombre de fills per dona com també a que cada cop hi ha un percentatge més baix de dones en edat fèrtil en el conjunt de la població. Les xifres, fetes públiques per l’INE, combinades amb l’augment de l’esperança de vida, però també amb l’aturada dels fluxos migratoris com a conseqüència de la crisi econòmica, fa evidents els problemes de sostenibilitat del sistema. La reforma de les pensions es un pas necessari, però que només soluciona transitòriament una part del problema. Els riscos econòmics són només els més visibles dels que genera l’envelliment progressiu de la població, però no són ni els únics ni els que poden comportar conseqüències més importants. Les polítiques a favor de la natalitat no es poden continuar entenent com a conservadores, si no com les úniques que poden garantir afrontar el futur amb certes garanties de progrés.