Diu bé Patxi Lopez quan nega que l’article 155 de la Constitució serveixi per suspendre l’autonomia, però de les seves paraules acompanyant aquesta afirmació es desprèn també que ell seria capaç d’utilitzar-lo, perquè entén que no cap democràcia sense legalitat; i on diu “legalitat” no val posar “catalana” contra “espanyola”.
És pacífic entre l’acadèmia constitucionalista l’abast real d’aquest article, complement excepcional al control sobre les Comunitats Autònomes que ve referit a un anterior, el 153. Si aquest últim parla de les formes de control exercides (i les hem tastades totes!) pel Tribunal Constitucional, pel Govern, pels tribunals contenciosos i pel Tribunal de Comptes, el 155 es refereix a l’extrem últim del que en terminologia constitucional alemanya és la “coerció federal”, és a dir, la situació límit en què és l’aparell central de l’Estat el que pren el comandament de les funcions exercides per les autoritats autonòmiques.
Això val a dir, en línia amb les paraules de Patxi López, que l’autonomia no es suspèn, senzillament passa a les mans d’altres. Jurídicament la “coerció federal” alemanya no és el mateix que el que es pot fer a Àustria o Itàlia, on directament l’autonomia de l’ens subestatal queda intervinguda i l’execució de les competències esdevé forçosa. Però políticament parlant significa el mateix, sobre tot en un espai com Catalunya, on ja s’ha entès suspesa l’autonomia pel fet del que s’ha anomenat “recentralització” (de facto, condicionament de la legislació autonòmica en raó de la competència estatal de legislació bàsica sobre molts temes) o per la reivindicació d’una major autonomia fiscal i financera.
Tornant a les paraules de Patxi López sobre la llegenda urbana que diu que és la invocació de l’article 155 per a una suspensió de l’autonomia, que ningú entengui que hi ha en aquesta afirmació menys bel·ligerància contra el procés entès com a “referèndum sí o sí” de la que pugui haver en Rajoy, Rivera o Susana Díaz. És a dir, certament l’article 155 no suspèn l’autonomia, però permet fer coses que, pel cas, tenen el mateix efecte, perquè suspendria els seus actuals gestors. Potser aquest canvi de protagonistes és el que a López li ha passat pel cap quan ha dit que no deixarà sols als catalans. A quins catalans, Patxi?
