Aquest diumenge hi haurà unes eleccions importantíssimes a la República Mexicana. A més del president de la República, els mexicans elegim 126 senadors i 500 diputats federals. Els primers, per ser-ho sis anys. Els altres, només per tres. Amb tots ells, quedarà format el nou govern del país.
Tanmateix, nou dels trenta-dos estats que conformen la República, elegiran de dalt a baix els seus nous governs. Escollirem també els diputats del congrés local, els presidents municipals i els regidors d’una gran i variada quantitat d’ajuntaments. A Jalisco, per exemple, en són 125, però n’hi ha que en tenen més, o també menys. Hi haurà doncs molts mexicans que es quedaran sense feina o senzillament canviaran d’ocupació. D’altres, que vivien “fora del pressupost”, passaran a gaudir-ne.
Aquesta vegada, però, la lluita política és més intensa perquè el debat s’ha polaritzat enormement. Entre les dues principals candidates a la presidència (Claudia Sheinbaum i Xóchitl Gálvez) hi ha un tercer en discòrdia que és Jorge Álvarez Máynez, el jove candidat de darrera hora de Movimiento Ciudadano, que no té cap possibilitat.
A hores d’ara, sembla que l’opció esquerrana que representa Morena (Movimiento de Regeneración Nacional), i que lidera Claudia Sheinbaum, repetirà en la presidència de la República i en el govern federal. Que Sheinbaum sigui la successora del fundador de Morena i actual president, Andrés Manuel López Obrador, no agrada gens a un bon sector de l’empresariat que va lligar els gossos amb llonganisses durant les dues dècades abans del mandat de López Obrador a còpia, fonamentalment, de deteriorar el nivell de vida de les classes populars.
El triomf de Morena el 2018 va significar l’inici d’unes polítiques socials molt favorables per a la gent més necessitada, i també va frenar els privilegis indecents de moltes grans empreses mexicanes i forasteres. Aquests són alguns dels que faran tot el possible perquè els actuals governants se’n vagin a rodar.
Quins seran els resultats? Al marge dels de la presidència, tot fa pensar que, en alguns dels nou estats on aquest diumenge també celebren les seves eleccions particulars, guanyarà la coalició dretana de Fuerza y Corazón por México, liderada per Xóchitl Gálvez. En quants, en quins i el pes que tindran en el panorama nacional és el dubte principal.
Fins aquí, allò que seria una normal i breu anàlisi d’una contesa electoral. El problema són els rumors que apunten que les dretes volen sabotejar les eleccions i que podria haver-hi bufetades de valent. Aquesta és una vella tradició hispanoamericana: quan els resultats de les eleccions no són favorables, hom mira d’ensorrar-les de qualsevol manera. És aquí on rau el principal perill d’aquest diumenge.
