La versió mediàtica de la triple negativa de Suïssa a col·laborar amb la justícia espanyola en la recerca de Marta Rovira pel cas Tsunami és l’afirmació de què el jutge s’ha equivocat. Es fonamenta aquest judici en la a meu parer incorrecta interpretació que han fet els fiscals del Tribunal Suprem del fet que la malversació que s’atribueix al president Puigdemont i el vicepresident Junqueras no és amnistiable perquè hi va existir ànim de lucre. Com en això s’equivoquen, amb malícia o sense, en això del terrorisme, també.
Però el supòsit del terrorisme és diferent. El jutge en aquest cas no està fent altra cosa que aplicar la llei, perquè és l’actual laxa i segura formulació del delicte de terrorisme a partir de la llei anomenada “mordassa” el què propicia la situació. Una llei que no ha estat modificada pel govern de Pedro Sánchez que ara indulta i amnistia a cop d’escó, però que en el seu moment va col·laborar amb el PP en la modificació d’un delicte que fins aleshores havia estat última ràtio per a molt clares conductes d’atemptat contra la seguretat ciutadana i de l’estat.
Una llei mordassa encara vigent empara l’actuació del jutge, però no pot ser entesa en el context legal suís, perquè emparant-se en un omnicomprensiu ordre públic s’assembla més a la legislació del franquisme que la pròpia d’un estat democràtic de dret. En efecte, en el sistema constitucional espanyol l’ordre públic s’entén com una figura d’intervenció mínima, raó per la qual sols apareix en el text constitucional amb molt comptades ocasions i limitant els drets i les llibertats sols quan l’atemptat contra aquest ordre públic és realment greu.
Com ja va succeir amb relació als delictes de rebel·lió i sedició una heterogènia legislació entre països europeus fa que la col·laboració judicial és vegi entorpida sense voluntat política a favor o en contra. Però com dic, el relat mediàtic no dirà el mateix.
