Carles Puigdemont, cap de llista de la candidatura Junts+Puigdemont per Catalunya per a les eleccions al Parlament del 12 de maig, va presentar dissabte les 135 persones que l’acompanyaran a les llistes de les eleccions al Parlament del pròxim 12-M. Ho va fer a Elna (Catalunya Nord) amb un acte que el va posar al centre, escortat per la resta de candidats i envoltat per les 2.200 persones que van assistir a l’acte, i la Catalunya serà l’epicentre de la campanya de Junts amb un protagonisme absolut de Puigdemont. És un fet que Puigdemont té tirada entre la parròquia juntaire i la gran incògnita d’aquesta carrera de fons amb una precampanya que s’ha posat en marxa a tot drap a un més de les eleccions és si podrà captar el vot independentista que s’ha quedat a casa en anteriors comicis.
Òbviament, Junts i el mateix candidat volen explotar al màxim la seva figura. Personalisme? Sí, però no és l’únic d’aquesta campanya. O és que el PSC ha fet un cartell de precampanya amb un equip de candidats? No, els socialistes han apostat per una imatge seriosa de Salvador Illa amb el lema “Unir i servir”. O és que Esquerra reserva Pere Aragonès per més endavant? Ans al contrari, el president de la Generalitat i candidat d’ERC, a diferència d’Illa i fins i tot el mateix Puigdemont, té una sobreexposició en els mitjans i actes públics dels republicans.
La crítica d’ERC i el PSC denota certa impotència amb el protagonisme que ha guanyat Puigdemont després d’anunciar que seria candidat. De fet, la presència de Puigdemont inquieta ERC i això s’ha evidenciat amb l’intent a correcuita de Pere Aragonès de rebaixar la candidatura del president a l’exili a una “restitució personal“ i les declaracions que de Gabriel Rufián sobre la “sèrie de Netflix” de Carles Puigdemont. De fet, el portaveu d’Esquerra a Madrid és un exemple de cap de llista que en les passades eleccions espanyoles va ser relegat a un paper secundari en favor de l’exconsellera Teresa Jordà. I,d’altra banda, aquestes crítiques són munició perquè el candidat de Junts+ contraataqui: “Si es tractés de la persona potser hauria acceptat algunes de les propostes d’indult i soluciones felices que m’han fet arribar”.
I més enllà que el partit i ell mateix es posin al centre, un fet normal amb qualsevol formació que cregui que té un bon candidat i que en pot treure rèdit a les urnes, Esquerra i el PSC, i també la dreta amb els seus estirabots, també posen de la seva part perquè Puigdemont centralitzi bona part d’aquesta campanya, que promet emocions fortes i els candidats hauran de tenir prou forces per afrontar aquesta carrera de fons que es produirà durant el mes que queda per a les eleccions i que se li pot fer llarga a algun dels candidats que opten a presidir la Generalitat.
