La proposta de finançament singular presentada dimarts pel Govern de Pere Aragonès és un brindis al sol que ara per ara té molt poc recorregut, sobretot quan tothom està en dialèctica electoral. El Govern no està en funcions, i no ho estarà fins a l’endemà de les eleccions, però per molt que l’acord entre ERC i el PSOE contempli la constitució durant el primer trimestre del 2024 d’una comissió bilateral entre el Govern espanyol i la Generalitat per negociar un nou finançament, aquesta proposta és inviable en plena batalla electoral.
És obvi que el PSOE no negociarà amb un executiu que amb tota probabilitat no seguirà en la forma actual, amb només ERC dins l’executiu, després de les eleccions del 12-M. I els socialistes espanyols el que tampoc no faran és posar bastons a les rodes del seu candidat, Salvador Illa, ja que totes les enquestes el situen com a clar vencedor. El finançament singular serà un dels vaixells insígnia d’Esquerra Republicana en la campanya electoral, però la decisió de presentar-ho des del Govern és, si més no, qüestionable. Més quan és una proposta més política que econòmica perquè més enllà de proposar que Catalunya recapti tots els impostos, no aporta cap dada ni cap percentatge que aportarà a un possible fons de reequilibri territorial. Un aspecte que complica calcular l’impacte de la mesura.
De fet, aquesta proposta no és exclusiva del Govern i d’ERC perquè a l’acord entre el PSOE i Junts també es parla de singularitat, però no com el fruit d’un pacte, sinó com la proposta de Junts per modificar la llei que regula el finançament de les comunitats autònomes, la LOFCA, amb l’objectiu que s’inclogui una clàusula d’excepció que reconegui aquesta singularitat i faciliti “la cessió del 100 % dels tributs que es paguen a Catalunya”. De fet, des de Junts van córrer a desacreditar la proposta i van acusar els republicans de convertit el Palau de la Generalitat en una oficina electoral, sobretot després que el CAC tombés una campanya del Govern per vendre gestió política. Però ni el CAC s’escapa de la campanya perquè l’acord per reclamar el cessament immediat o la modificació de la campanya es va prendre amb el vot a favor del president, a proposta de Junts, i els dos consellers proposats pel PSC. En canvi, els dos d’ERC hi van votar en contra.
El viatge d’Aragonès a Madrid per presentar la proposta va ser una mostra més que Esquerra Republicana vol situar aquesta proposta en el centre de la seva campanya electoral i, d’altra banda, l’avís del president de la Generalitat a Sánchez que no hi haurà nous acords si no es negocia també forma part de la campanya per lluitar contra Junts per l’hegemonia de l’independentisme. Òbviament, el PSOE ara no el negociarà ni amb ERC ni amb ningú, i esperarà pacient si una carambola tomba la majoria independentista a la cambra i facilita la relació Estat-Generalitat amb Salvador Illa de president. Però passi el que passi, Sánchez tampoc no podrà oblidar de cap de les maneres que la seva supervivència depèn dels 14 diputats d’ERC i Junts a Madrid, on s’ha traslladat l’epicentre de la política catalana.
