Algú sap si els de Planeta tenen previst posar una paradeta per Sant Jordi amb l’emérito signant llibres en persona? I si no és així, algú els ho hauria de suggerir, ara que ens estan venent per fascicles la tornada del campechano a la pàtria que tant enyora després de tants anys fotent-li els quartos sense remordiments.
Una firma de llibres el 23 d’abril a Barcelona amb el Juan Carlos (res de Joan Carles) seria la bomba. Una bomba literària i política, que faria honor a la proverbial bonhomia i simpatia del monarca, que plora per no haver estat profeta a la seva desagraïda (i robada) terra. Un espectacular suport per a l’estratègia descatalanitzadora de Collboni i la seva banda i un gest de solidaritat per aquesta al·lèrgia primaveral que senten cada vegada que veuen, quin horror, una senyera.
I què hi faria tan magne personatge en un mercat de llibres i editorials disfressat de festa literària i cultural? Doncs, si fa no fa, el mateix que el Cruanyes i altres figures mediàtiques expansives, que s’han anat menjant Sant Jordi: desfigurar la diada. Però en aquest cas estaria més que justificat, per dues raons. La primera, que permetria mantenir els tradicionals colors, groc i vermell, però amb un aire… com ho diria, més hispànic, ja ens entenem, com l’estanquera, vaja. I la segona, que tampoc no seria el primer escriptor que signa exemplars d’un llibre que no ha escrit ell.
Per altra banda, el llibre “Reconciliación“, escrit realment per la francesa Laurence Debray sota l’originalíssim pseudònim “Juan Carlos I”, va de camí cap als cims més alts de la literatura. Fa quatre dies ha rebut un premi a l’Assemblea Nacional francesa, una jugada mestra de promoció i rentada de cara i baixos en la qual s’intueix la tèrbola mà d’un home d’estat de la grandesa de… per exemple Manuel Valls, que va enviar la seva senyora a representar-lo a l’acte, al costat de les infantes, la Susanna Griso i el Froilán. Vaja, la flor i nata de la corona borbònica.
Uns dies abans d’aquest premi literari tan merescut, l’emèrit va rebre un homenatge encara més merescut a la plaça de toros de la Maestranza, a Sevilla, amb milers de súbdits emocionats que no van tenir valor de cridar allò de “que le corten las orejas y el rabo”, que hauria pogut acabar malament si arriba als jutjats del règim.
L’emèrit, és ben evident, està apuntalant la seva tornada amb tots els honors… d’un escriptor de prestigi internacional, després d’una llarga carrera professional en la qual ha fet una mica de tot, des de comissionista de negocis internacionals fins a monarca castellà, passant per fill adoptiu d’un dictador feixista, acreditat navegant en torneigs de vela, caçador d’elefants o seductor de vedettes televisives i falses princeses. Una extensa i variada experiència que, sens dubte, enriquirà els volums que en el futur aniran sortint de la seva borbònica ploma.
El relat és claríssim: no torna un exrei a la seva ex Espanya, un personatge que podia tenir algunes discrepàncies amb “Hacienda somos todos menos algunos”… No, que això seria un merder. Ho estan gestionant amb molta habilitat: qui torna és un prestigiós autor literari, premiat a París, que ha escrit ja moltes pàgines extraordinàries de la literatura castellana, que en el seu currículum té una etapa com a monarca i que s’estava pansint de tanta enyorança com sentia per la seva pàtria.
I així, entre una cosa i l’altra, van preparant el retorn i ben aviat es posaran a preparar un viatge… diguem que més definitiu, en el qual remataran, ai, perdó, culminaran tota aquesta estratègia de camuflatge i maquillatge i oferiran un espectacle patriòtic i monàrquic que riu-te’n tu del que va muntar la cosineta Elisabet de Londres.
Apuntem, doncs, el títol d’un dels grans èxits del Sant Jordi de 2o26: “Réconciliation“, originàriament en francès, però més espanyol que els toros i el cocido madrileño, tot i que segurament ha estat escrit des dels llunyans emirats àrabs on aquell gran monarca, incomprès i criticat injustament, es fotia uns grans tips de riure pensant en el seu successor i en els seus súbdits.
I sobretot, Collboni i Illa, no deixeu passar l’oportunitat de convidar-lo a firmar llibres el pròxim 23 d’abril. I tranquils, que si no són en català ja sabeu que no passa res.
