El resultat humiliant de Sumar a les eleccions gallegues (per sota del 2%, sense parlar del ridícul de Podemos), tot i la implicació a fons de Yolanda Díaz en la campanya, certifica la defunció del moviment polític que tan brillantment havia encapçalat la revolta del 15M. Les europees de 2014, amb 5 eurodiputats per a Podemos i, sobretot, les municipals de l’any 2015 van revolucionar la política espanyola, amb un missatge de canvi radical, republicà i antielitista, que plantejava -o almenys així ho feien creure- la plurinacionalitat de l’Estat i el reconeixement del dret a l’autodeterminació de les nacions atrapades en el sistema autonòmic espanyol. No hi ha hagut un èxit com aquest. D’una tacada, van aconseguir les alcaldies de Manuela Carmena a Madrid, Ada Colau a Barcelona, Pedro Santisteve a Saragossa, José María González ‘Kichi’ a Cadis, i les Marees de Galícia amb Xulio Ferreiro a La Corunya, Martiño Noriega a Santiago i Jorge Suárez a Ferrol. Això, sense comptar Joan Ribó, a València, alcalde d’una força política com Compromís que no procedia del 15M, però que hi va acabar convergint.
Increïblement, tant de capital polític s’ha fos en molt pocs anys. Certament, Podemos i els seus dirigents han estat víctimes d’un assetjament constant per part de les clavegueres de l’Estat, però això no en jusfifica el col·lapse. Més aviat el contrari. L’ingrés d’aquesta àrea ideològica en el sistema l’ha acabat deixant sense espai ni justificació política. Com a data i símbol, el 15 de juny del 2019 Ada Colau acceptava els vots de Manuel Valls, cínicament, amb l’única excusa de continuar al poder. I ho feia davant la cara del regidor Joaquim Forn, que complia condemna per l’1 d’Octubre. Una pròrroga que es va acabar l’any passat. A hores d’ara, Colau fa nosa fins i tot al que queda del seu partit, obsessionat amb recollir alguna engruna institucional del PSC.
El cinisme va matar el 15M, que no ha canviat res ni s’ha enfrontat a ningú. El xoc real va per altres camins i té a veure, justament, amb l’esmena a la totalitat al cleptosistema madrileny que representen les majories socials del basquisme i el catalanisme -s’activin quan s’activin- i la que construeix el BNG a Galícia. En definitiva, sí se puede, però no amb vosaltres.
