El nomenament de Daniel Christopher Person com a director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, demostra dues coses, la primera, el menysteniment del Govern per la Catalunya Nord; la segona, encara més greu, que Salvador Illa nomena càrrecs institucionals no pas en funció de la vàlua i expertesa de la persona escollida, sinó dels seus ‘mèrits’ en favor del partit. Christopher Person, a més de no tenir en el seu currículum cap vincle amb la Catalunya Nord (París i Madrid, sí; això deu puntuar força), tampoc no en sap un borrall en el sentit nominal, històric, social i cultural. Més aviat veu amb hostilitat les seves entitats culturals per la defensa militant i persistent que fan de la catalanitat. Ell, com el seu partit, és un jacobí espanyolista que està encantat amb la situació actual de Catalunya: el sud sota dominació espanyola i el nord sota dominació francesa. No només això, entre ell i el seu marit, Jan Pomés, senador espanyol del mateix partit, aporten dos-cents mil euros anuals i públics a l’economia familiar. De fet, en el currículum del senyor Person veiem que el seu gran plus és precisament haver comandat la campanya electoral del seu marit per convertir-lo en batlle de Cervera.
Hom potser hi veurà una contradicció entre el menysteniment de Salvador Illa per la Catalunya Nord i el fet que hagi apujat en 150.000 euros (de 650.000€ a 800.000€) la partida d’ajut a La Bressola. Però cal dir que hi estava obligat. Si en només dos dies Òmnium Cultural havia recaptat 50.500 euros, hauria estat escandalós que el Govern es fes l’orni i no hi contribuís. Els 150.000 euros d’Illa, doncs, són un deure indefugible, i també, sobretot, un espot publicitari. Tothom que coneix la militància nacionalista espanyola de Salvador Illa, sap que la Catalunya Nord no significa res per a ell. Res! No coneix ni l’interessa cap ni una de les entitats nord-catalanes, i encara menys la feina que fan.
Això explica el nomenament de Christopher Person com a director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, un home del mateix perfil ideològic de Salvador Illa, que ha exhibit des del primer moment una prepotència hispanofrancesa i un menyspreu per la llengua catalana i pel significat històric de la Catalunya Nord. Ja el 23 de desembre passat, setanta-sis dies després d’haver estat nomenat delegat, Christopher Person va distribuir una nadala de la Generalitat en francès, en comptes de fer-ho en català. Acció que va haver d’esmenar sis hores després pel rebombori que es va crear a les xarxes socials. Però és que abans, el 28 d’octubre, al cap de vint dies justos d’ocupar el càrrec, ja havia cancel·lat unilateralment l’acte de lliurament del premi Veu Lliure, creat el 2010, que s’atorga a escriptors perseguits o empresonats per defensar la llibertat d’expressió. Aquest era el cas de l’escriptora turca Pinar Selek, perseguida pel règim dictatorial d’Erdogan. Tot l’acte ja estava organitzat, fins i tot les invitacions s’havien tramès, i Christopher Person va ordenar-ne la cancel·lació, cosa que va indignar el PEN Català. L’acte, finalment, el va acollir la seu d’Òmnium Catalunya Nord.
Com és lògic, aquest estat de coses va causar un gran malestar entre les institucions locals, però la gota que ha fet vessar el got ha estat la negativa de Person a emprar el terme ‘Catalunya Nord’ amb el pretext que França no l’usa (!). D’acord amb això i amb la ideologia del senyor Person, la Catalunya Nord no existeix. Doncs si no existeix, què hi fa, allà? Aquest fou el seu argument: “L’Estat francès només reconeix la denominació ‘Pirineus Orientals’, i jo, des de la delegació, he de conservar la neutralitat institucional; en un territori que no és Espanya, per respecte, hem de conservar la denominació oficial de l’Estat”. Rotundament fals, perquè una cosa és el que es digui en francès, i una altra el que es digui en català. I el terme ‘Catalunya Nord’ és oficial en català. Així ho van establir normativament l’any 2007 l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat de Perpinyà. I, per si no n’hi hagués prou, el Consell General dels Pirineus Orientals va donar la seva aprovació mitjançant la Carta en Favor del Català, que en el seu preàmbul diu això: “La llengua catalana, nascuda mil anys enrere, és un dels pilars de la nostra identitat, del patrimoni i de la riquesa de Catalunya Nord”.
Tot encaixa, ja que la posició del senyor Person és exactament la mateixa que la de Louis Aliot, batlle de Perpinyà i membre del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, partit d’ultradreta i ultranacionalista francès. Aquesta sintonia ideològica Person/Aliot connecta perfectament amb la coneguda sintonia de Salvador Illa amb la ultradreta i l’ultranacionalisme espanyols, amb els quals s’ha manifestat a peu de carrer contra de la llibertat de Catalunya. És per això que els cinc anteriors directors de la Casa de la Generalitat, altres personalitats i entitats culturals del nord (també del sud) han tramès una carta a Salvador Illa demanant-li la destitució de Christopher Person. La carta (continua sumant adhesions) acaba dient això: “Per aquestes raons, us demanem de considerar seriosament la destitució de Daniel Christopher Person. És essencial que el càrrec sigui ocupat per una persona que posseeixi les competències i els coneixements adequats per representar Catalunya i promoure els seus interessos, tant lingüístics com culturals i econòmics”.
Finalment, hi ha un altre aspecte a considerar sobre l’actitud de Christopher Person, com és que el plat a taula de 95.000 euros anuals no li posa l’Estat francès, sinó Catalunya. És, doncs, a Catalunya a qui es deu, no a l’Estat francès. El pretext de la “neutralitat”, que Person addueix per dir ‘Pirineus Orientals’ en comptes de ‘Catalunya Nord’, és ridícul, ja que el terme ‘Pirineus Orientals’ no en té res de ‘neutral’, com tampoc no és neutral el terme ‘Comunitat Valenciana’ en contra de ‘País Valencià’. El terme ‘Pirineus Orientals’ prové de la Revolució Francesa amb l’objectiu d’esborrar la identitat del Rosselló i del Llenguadoc (6 de març de 1790). No podem ser a l’hort i a la vinya al mateix temps, senyor Person. Triar és definir-se, i vostè no sols s’ha definit amb un vergonyós menyspreu per la Catalunya Nord, gràcies a la qual viu com un rei, també s’ha definit per la seva ignorància de la història de Catalunya i pel seu menyspreu a la llengua catalana, arribant a afirmar que al nord “no la parla ningú” i que “s’ha perdut”. A més d’una mentida, és un insult a les escoles que integren La Bressola.
Dubto, tanmateix, que la dimissió o la destitució de Christopher Person s’esdevinguin. La dimissió la veig remota, perquè entre la dignitat de plegar, veient-se rebutjat per la ciutadania, o la indignitat de romandre en el càrrec, Person optarà per la segona. Optarà per la indignitat de viure a costa nostra cobrant 95.000 euros anuals. Pel que fa a la destitució, Salvador Illa persistirà en el seu delicte de nepotisme i malversació de cabals públics i no l’executarà per dues raons: una, perquè ell, com en Person, no sent el més mínim respecte per la Catalunya Nord –si la respectés l’escoltaria–; i dues, perquè darrere la imatge de maneres suaus que Illa vol transmetre s’amaga un home autoritari i dogmàtic –recordem que és partidari d’aplicar el 155 un altre cop si l’independentisme es mostra insubmís–. Davant d’això, hem de procurar no caure en el parany que l’escriptor anglès John Heywood va incloure en un llibre de proverbis, al segle XVI, en el sentit d’evitar que els arbres no ens deixin veure el bosc. Vull dir amb això que Salvador Illa ha imposat Christopher Person, sí. Però ha estat Esquerra Republicana, qui ens ha imposat Salvador Illa.
